tag:blogger.com,1999:blog-64092897691029787252024-03-14T02:30:31.696-07:00LA FÀBRICA DE CONTESContes imaginatius, bojos, de final inesperat, alliçonadors... per l'Ariadna i el MarcelRoser Pros-Rocahttp://www.blogger.com/profile/07285588142785343260noreply@blogger.comBlogger7125tag:blogger.com,1999:blog-6409289769102978725.post-34583464484738857262012-12-18T02:35:00.000-08:002013-07-25T03:39:26.941-07:00EL TIÓ D'UN NEN DOLENT<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br />
<span style="font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-family: Arial;">Segurament a aquestes alçades de l’any i amb les
festes de Nadal tan a la vora, la gran majoria de nens i nenes ja deuen tenir
el tió a casa. L’arribada del tió a cada
casa és la prova tangible que Nadal ja treu el nas al calendari, que l’any
arriba a la seva fi i que la canalla, en termes generals, han fet bondat. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-family: Arial;">Mirat fredament, un tió és un tronc d’arbre, però és
només això, un simple tronc? Doncs no, és un tronc que l’atzar i la gràcia de
la Natura han dotat de màgia per complir una missió molt especial: la de fer de
padrí d’algun infant i cagar-li joguines i llaminadures un cop a l’any, la nit
abans de Nadal.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<img height="564" src="http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/a0/Ti%C3%B3_de_Nadal.jpg/272px-Ti%C3%B3_de_Nadal.jpg" width="640" /><br />
<span style="font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-family: Arial;"><br /></span>
<span style="font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-family: Arial;"><br /></span>
<span style="font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-family: Arial;">Els tions tenen una qualitat molt especial: arriben
a casa de l’infant al que fan de padrí i s’hi estan fins que passen les festes
de Nadal, les més familiars de l’any. Al
llarg d’aquests dies els infants, si tenen bon cor, l’han de cuidar, han de donar-li
menjar, tapar-lo amb una flassadeta, fer-li companyia i procurar que no li falti
de res. Si els nens ho fan ben bé així,
a la vigília de la nit de Nadal, als tions els agafa un mal de panxa molt fort
i han de cagar tot el que els infants els han donat per menjar, i ho fan en
forma de torrons, llaminadures, joguines, anissos i confits i tot un munt de
regals que als nens els fan feliços. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-family: Arial;">Perquè els tions caguin, els infants els piquen amb
un bastó mentre canten una cançoneta especial: el Parenostre del tió. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-family: Arial;">Després, un cop passen aquests dies, els tions se’n
van de casa de l’infant i passen la resta de l’any voltant per les teulades i
els corralons, de camí cap a les muntanyes en les que pasturen. Sobretot, el més important és que els nens i
les nenes facin bondat, a fi i efecte que els tions siguin amb ells ben
generosos.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-family: Arial;">I què passa si els nens i les nenes no fan bondat? Ah!,
tot té les seves conseqüències. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-family: Arial;">En certa ocasió vaig conèixer la història d’un nen
que com tots els nens, tenia el seu tió. Aquest tió es passava els mesos de l’any, des
de mig gener fins a mig desembre, voltant per les teulades i els corralons,
observant amb vista ben fina i escoltant amb oïda ben aguda, el comportament de
l’infant a qui apadrinava. Però aquell tió no tenia gaire sort perquè
aquell nen era molt dolent. No obeïa als
pares, contestava malament als mestres, passava dies fent el dropo sense anar a
l’escola, es barallava amb els seus companys, deia mentides i no feia sinó
entremaliadures i maleses d’un cap de dia a l’altre. Només quan s’acostava desembre reformava el
seu comportament i es portava una mica millor perquè sabia que si no ho feia,
el tió no l’obsequiaria amb cap regal ni llaminadura.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-family: Arial;">Però uns quants dies de bondat no servien per
corregir totes les malifetes acumulades al llarg de l’any, perquè cal que tots
els nens i nenes sàpiguen que els tions no només ho veuen tot, sinó que també
llegeixen al cor dels infants la intenció que els mou a fer
l’entremaliadura. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-family: Arial;">Quan arribava Nadal el nen feia bondat, però
després, la resta de l’any era dolent i descarat i tenia els seus pares molt
disgustats i queixosos. Tot i així, el
tió tenia l’esperança que a mesura que anés creixent, aniria millorant el seu
caràcter i s’aniria tornant més bo i responsable, però any era any, no era
així. A mesura que el nen creixia,
augmentava en ell la mala fe. I malgrat
tot, el tió seguia arribant a casa seva pels volts de Nadal i seguia
obsequiant-lo la nit de Vigília.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-family: Arial;">Una vegada, però, el nen va fer una malifeta tan
grossa que el tió va haver de prendre una decisió.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgdVK3yiA3zqDe505K_joFsHzcwdR77rumm38L70uWDgVPTaRsjA6fEibnNJtyb9IIfyL9J_kvzr-gMynlLfvIvb8g0mGWN5ov3PtQbCoTc6eyGeOrRLsc1CIvO7IVu__bKN-CPekmRJuQ/s1600/estic+enfadat.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgdVK3yiA3zqDe505K_joFsHzcwdR77rumm38L70uWDgVPTaRsjA6fEibnNJtyb9IIfyL9J_kvzr-gMynlLfvIvb8g0mGWN5ov3PtQbCoTc6eyGeOrRLsc1CIvO7IVu__bKN-CPekmRJuQ/s640/estic+enfadat.jpg" width="576" /></a><span style="font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-family: Arial;"></span><br />
<span style="font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-family: Arial;"><span style="font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-family: Arial;"><br /></span></span>
<span style="font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-family: Arial;"><span style="font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-family: Arial;"><br /></span></span>
<span style="font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-family: Arial;"><span style="font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-family: Arial;"><br /></span></span>
<span style="font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-family: Arial;"><span style="font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-family: Arial;"><br /></span></span>
<span style="font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-family: Arial;"><span style="font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-family: Arial;"><br /></span></span>
<span style="font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-family: Arial;"><span style="font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-family: Arial;"><br /></span></span>
<span style="font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-family: Arial;"><span style="font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-family: Arial;"><br /></span></span>
<span style="font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-family: Arial;"><span style="font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-family: Arial;"><br /></span></span>
<span style="font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-family: Arial;">Resulta que el nen, un dia que sortia de l’escola,
va veure un formiguer amb tot de formigues que hi treballaven. Se les va mirar una estona i va decidir que
l’avorrien les seves anades i vingudes, així que agafant una pedra ben grossa,
va tapar l’entrada del formiguer. Ja us
podeu imaginar com van estar de tristes i perdudes les formigues que van quedar
a fora, i també les que van quedar a dintre.
La feinada que van tenir a obrir, entre totes, una altra porta. Tan treballadores com son, van perdre tot un
dia solucionant el problema que aquell nen dolent els havia provocat. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-family: Arial;">Quan el tió va veure aquesta nova malifeta va
decidir que havia de donar-li una lliçó, una lliçó que l’espantés i que
recordés sempre. I ho va fer.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-family: Arial;">Ja havia passat l’estiu i el temps de les vacances
i el nen pensava que l’hivern i el Nadal encara eren molt lluny. De fet, ni tant sols tenia al pensament que
aquell Nadal podia ser diferent dels altres.
A finals del mes de novembre, tot mirant el calendari, va veure que
Nadal ja treia el nas per darrera la porta i aleshores va començar, com feia
cada any, a fer una mica més de bondat.
Li costava un gran esforç perquè el nen era dolent per naturalesa i a
cada malifeta que feia, el cor se li tornava més petit i més negre. Els dies passaven de pressa i el calendari no
s’aturava. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoBodyText">
<span style="font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-family: Arial;">Els
darrers dies de la tardor esgotaven el seu alè amb un fred vigorós que feia que
la gent es quedés a casa més hores que a l’estiu, al costat de la llar de foc,
prenent begudes calentes i menjant dolços casolans. Ben aviat aquests dolços es van convertir en
massapans, xocolates i fruita seca. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-family: Arial;">El nen estava pres per la impaciència. Pensava que el seu tió, que sempre havia
sigut tan puntual, no havia arribat encara i això el tenia preocupat. Pensava que si no tenia temps d’alimentar-lo
bé abans de Nadal, el tió no li cagaria res quan el piqués i li cantés la
cançoneta i això delataria que el tió coneixia i estava al corrent de les seves
males accions. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-family: Arial;">Passaven els dies i res de res, el tió no acabava
d’arribar. A diari el nen dolent
comptava els dies enrere i tot sovint, guaitava per la finestra enganxant el nas
als vidres freds, per veure si el tió s’anava acostant pel camí. A mesura que els dies anaven caient i el tió
no arribava, el nen s’enfurismava més i més.
Pensava: - Quan arribi, li clavaré una pallissa que se’n recordarà de mi
i un altre dia vindrà quan vulgui jo i no quan a ell li sembli. I els dies seguien passant…<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-family: Arial;">El 23 de desembre havia deixat pas ja al 24 quan, a
la tarda, passada l’hora de dinar, algú va trucar a la porta de la casa del
nen. Ell mateix va anar a obrir la
porta, i allí hi havia el tió, seriós, eixut i molt prim. Pel seu aspecte ja es veia que no havia
menjat res des de feia molt de temps.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<img height="443" src="http://www.juanharo.com/wp-content/uploads/2011/09/nio-malo.jpg" width="640" /><span style="font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-family: Arial;">El nen, molt enfadat, el va fer entrar a casa i el
va posar en un racó de la cuina. Va
obrir la nevera i va treure’n tot el que va trobar-hi: Menja! - li va ordenar.
El tió se’l va mirar amb ulls absents i no va fer ni tant sols el gest de
tastar el menjar que se li oferia. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-family: Arial;">Menja, va menja! –va escridassar-lo el nen, cada
cop més nerviós i més enrabiat. Però el
tió, res de res, com si sentís ploure.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-family: Arial;">Aleshores el nen es va rendir i caient de genolls
al costat mentre s’empassava les llàgrimes, va demanar-li al tió: <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-family: Arial;">Va, menja, si et plau, menja!.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-family: Arial;">Perquè vols que mengi? –li va preguntar el tió<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-family: Arial;">El nen va quedar sorprès en sentir la veu seca i
profunda del tió. La seva veu deixava
entreveure totes les seves anades pel món i tot el que hi havia vist i
sentit. El tió era fascinant perquè era
molt vell i tenia molts anys.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-family: Arial;">- Vull que mengis perquè així, aquesta nit, podràs
cagar força coses per mi quan et canti el Parenostre del tió.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-family: Arial;">- Ara ja no hi ets a temps i, a més, no tinc gana –
va respondre el tió sense ni un bri de broma.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-family: Arial;">- Doncs has de menjar igual, amb gana o sense –va
escridassar-lo el nen. - A més, si
haguessin vingut quan tocava i no quan t’ha donat la gana, ara no estaríem
així. Hauries tingut temps de menjar i
de cagar per a mi coses agradables.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-family: Arial;">- No t’ho mereixes –va dir-li el tió. - No t’ho mereixes perquè ets molt dolent, i
tu ho saps. Ja saps que aquest any no
has fet gens de bondat i que les teves malifetes em disgusten molt. No et mereixes que et cagui les mateixes
coses que als infants que es porten bé, perquè tu no t’hi has portat.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-family: Arial;">- I tu què saps? –va increpar-lo el nen, ara ja a
crits i a punt del plor.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-family: Arial;">- Jo ho sé tot, ho veig tot i conec el fons del teu
cor. Ets un nen molt dolent i fins que
no et reformis i et converteixis en un nen bo, no et cagaré res de res i a més,
aquesta nit, els teus pares sabran que el seu fill ha fet enfadar un tió com
jo, carregat de paciència.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-family: Arial;">- No, si et plau, no ho facis, menja i no diguis
res als meus pares – va suplicar el nen,
però els tions són molt tossuts i aquest, a més, sordejava de l’orella
esquerra. – Seré bo, ja ho veuràs, faré bondat i no faré malifetes, ho prometo
–va assegurar el nen, però el tió ja havia pres una decisió.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-family: Arial;"><img height="459" src="http://www.ojodigital.com/foro/attachments/otras/37149d1229463969-caga-tio-pesebre-dsc_5495.jpg" width="640" />Després de sopar els pares del nen van col·locar el
tió enmig de la sala per veure què passava i quins regals cagava aquell tió tan
tombairot. El nen, però, estava pres pel
desànim, perquè ja sabia què passaria.
Tot i així, armat amb un bastó ben resistent, va començar a tustar-lo
tot cantant la cançó tradicional de fer cagar al tió:<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-family: Arial;">Parenostre del tió, <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-family: Arial;">Tió de Nadal.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-family: Arial;">Ara venen festes, <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-family: Arial;">Festes glorioses, <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-family: Arial;">Gallineta a l’olla, <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-family: Arial;">Carn a la cassola,<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-family: Arial;">Cueta de <i>mixó</i>,<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-family: Arial;">Caga tió!<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-family: Arial;">Tu que vas per les teulades,<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-family: Arial;">Caga neules ensucrades;<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-family: Arial;">Tu que vas pels corralons,<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-family: Arial;">Caga torrons!.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-family: Arial;">Tu que m’ets padrí,<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-family: Arial;">Caga torrons per mi!.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-family: Arial;">Però el tió, impassible, no cagava res de res. El nen no es cansava d’alçar la flassada que
el cobria per veure si a sota hi havia alguna cosa, per petita que fos, però
res de res, ni un peterró.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-family: Arial;">Ell ho intentava una vegada i una altra, repetint
insistentment el Parenostre del Tió, però tot era endebades. Els pares van començar a estranyar-se
d’aquest fet tan curiós i li recomanaven que cantés més fort i piqués el tió
amb més força, però al final, van ensumar-se que alguna cosa passava. El nen,
forçat per la situació, presa de la desesperació i el penediment, va donar la
lliçó per apresa.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-family: Arial;">- Papa, mama, el tió m’ha dit que no em cagaria res
perquè aquest any no m’he portat bé. Però no ho tornaré a fer, de debò, prometo
ser millor i tenir més bons sentiments.
De debò, m’heu de creure –va assegurar el nen desfet en llàgrimes.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-family: Arial;">Els pares van acceptar les disculpes i li van
recomanar que seguís les instruccions del tió si volia que l’any següent el tió
fos més generós amb ell, però també si volia que la gent se l’estimés, que el
tinguessin en consideració, que el volguessin per company.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-family: Arial;">Davant la promesa del nen, que el tió acabava d’escoltar
per l’orella dreta, va buscar i rebuscar dins el seu ventre si podia trobar
alguna cosa i va deixar caure un caramel acompanyat d’un mínim peterró. El nen va agafar aquell caramel però, en
comptes de menjar-se’l, se’l va guardar perquè li recordés sempre la promesa
feta als seus pares i el compromís adquirit amb el tió i amb ell mateix.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-family: Arial;">I a partir d’aquell moment va ser un nen molt bo, ja
ho crec que sí. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoBodyText">
<span style="font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-family: Arial;"><img height="489" src="http://www.ubet-lescala.org/_uploads/noticies/33_1.jpg" width="640" />L’any
següent va trobar la seva recompensa. El
tió es va presentar a casa seva una setmana abans de Nadal i el nen en va tenir
bona cura, donant-li pomes, taronges i llesques de pa sucat amb tomàquet i amb
pernil dolç. La nit abans de Nadal el
tió estava tan tip que va cagar de tot: torrons, neules, anissos, caramels,
xocolates i tota mena de dolços i de petites joguines. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-family: Arial;">El que li va passar a aquest nen ha de servir de
lliçó per a altres nens i nenes que de vegades fan maleses. Cal que sigueu bons, però no només per allò
que pugui o no cagar el tió, sinó per vosaltres mateixos, perquè sempre dóna
més bons resultats portar-se bé que no pas malament i la feina resulta ser més
o menys la mateixa. Fer mal perquè sí,
és una bestiesa i a la curta o a la llarga, no fa cap profit, més aviat al
contrari. Recordeu, sinó, què li va
passar al nen del conte, que va haver d’aprendre la lliçó a la força però ara
és un noi exemplar, que estudia, és respectuós i ben educat i tothom l’admira,
se l’estima i vol ser al seu costat. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-family: Arial;">I el tió, per descomptat, també. <o:p></o:p></span></div>
Roser Pros-Rocahttp://www.blogger.com/profile/07285588142785343260noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6409289769102978725.post-26931802318141235612012-02-21T10:24:00.001-08:002012-02-22T01:27:54.161-08:00EL TALLERET DE PARAIGÜES<div align="justify"></div><br /><div align="justify">Hi havia una vegada un poble en el que tothom tenia un paraigua. Un com a mínim. Potser d’entrada i de moment, aquest fet constatable i perfectament documentat, no tindria cap importància perquè a totes les cases del món sol haver-n’hi de paraigües, que els seus propietaris utilitzen quan en tenen necessitat. El que distingia a la gent d’aquell poble és que ells, el paraigua el feien servir cada dia i no sortien mai al carrer si no era amb la companyia d’un paraigua. No calia que plogués, però era clar que si plovia, els paraigües sortien més de gust, de tots els colors i mides. </div><br /><div align="justify"><br /><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEim746mgBWJTY2-eFzC5RfwqHqoTngbi3qmhhZvtlXav1Gh4U-p-XNvGKagYS9_RwOg-7K-L9Rk5Hx6LgZcoP-j19OVM6uNVMXq4Px-Qr50s54PTCLep-WCYCVU4IfThTWZouwHCazP8cAL/s1600/am_250938_5004880_126221.jpeg"><img style="MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 434px; FLOAT: left; HEIGHT: 468px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5711582816573296098" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEim746mgBWJTY2-eFzC5RfwqHqoTngbi3qmhhZvtlXav1Gh4U-p-XNvGKagYS9_RwOg-7K-L9Rk5Hx6LgZcoP-j19OVM6uNVMXq4Px-Qr50s54PTCLep-WCYCVU4IfThTWZouwHCazP8cAL/s400/am_250938_5004880_126221.jpeg" /></a>Precisament, els dies que plovia amb aquella pluja fina i constant que no dóna treva, que es va acumulant als clots i als quadres dels arbres dels carrers, que s’escola per les teulades caient fins al terra en forma de subtils fils d’aigua, fins com teranyines i que de mica en mica, a cop i d’hores de caure, forma riuets que segueixen fidels el recorregut de les voreres, aquests dies que plovia així, doncs, eren uns dies de gran felicitat per a la gent del poble.<br /></div><br /><br /><blockquote></blockquote><br /><div align="justify">Amb evident alegria sortien aviadet de casa seva, obrien el paraigua que subjectaven en equilibri sobre el seu cap agafant-lo pel mànec ganxut, l’aplomaven amb la mà esquerra i anaven cadascú, particularment, a complir amb els seus deures de cada dia: els homes cap a les seves respectives feines, els nens i les nenes cap a l’escola, les mestresses, carregades amb el cistell, cap a comprar a la botiga de la veïna i la saludada. Aquests dies de pluja la gent estava de bon humor i amablement es saludaven: </div><br /><div align="justify"></div><br /><div align="justify">- Que tingui un bon dia.<br />- El mateix li desitjo.<br />- Passi-ho bé.<br />- Adéu-siau.<br /><br />Es feien gestos amb la mà i educadament es somreien. Aquests eren, realment, dies molt especials que no deslluïen ni entristien els altres.<br /></div><br /><div align="justify">Quan feia molt de sol, la gent del poble també sortia al carrer amb els seus paraigües i aleshores aquests eren frescos, primaverals o estiuencs, virolats, de colors clars, llisos, estampats, amb flors, ratlles i piquets, projectant la seva ombra protectora sobre la testa de qui el duia. Paraigües elegants que arrodonien la distinció del vestit del diumenge de dames i cavallers, quan sortien al migdia a passejar i a prendre la fresca.<br /><br /></div><br /><blockquote></blockquote><br /><div align="justify">Quan feia vent els paraigües servien per aturar-ne el cop a la cara i als cabells, per mitigar-ne els efectes i per evitar que més d’un barret sortís volant acompanyant una violenta ràfega. En resum: els paraigües en aquell poble, eren imprescindibles i els avantatges del seu ús, inqüestionables. Sortir al carrer sense paraigua era con fer-ho sense roba i en canvi, un vestit elegant encara s’hi tornava més amb la companyia d’un paraigua que hi fes joc. Per això la gent d’aquell poble els tenien tant en compte.<br /><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgyuBI1DehQd9Q8b3hr1ps8oxOzPQRRctaIdOfB9OkIFJwWkAWQInWw1GhI7RWEvYhc1fdnfDbGlWb44kSO76MB1cJcc-0m0XKF_L3v2VbLokh_qHr0fGZTXdcantD_EypX1qa_jNgFBFZq/s1600/imagesCA98AYQR.jpeg"><img style="MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 255px; FLOAT: left; HEIGHT: 198px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5711582819036326994" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgyuBI1DehQd9Q8b3hr1ps8oxOzPQRRctaIdOfB9OkIFJwWkAWQInWw1GhI7RWEvYhc1fdnfDbGlWb44kSO76MB1cJcc-0m0XKF_L3v2VbLokh_qHr0fGZTXdcantD_EypX1qa_jNgFBFZq/s400/imagesCA98AYQR.jpeg" /></a><br /></div><br /><blockquote></blockquote><br /><div align="justify">La botiga de paraigües era el negoci més pròsper de tots els que hi havia al poble i al davant del seu mostrador, sempre hi havia un client o altra que s’emprovava el paraigua com qui s’emprova unes sabates o un barret. Si trobava que li esqueia bé, la venda era feta.<br /><br /></div><br /><blockquote></blockquote><br /><div align="justify">La casa en la qual s’obria la botiga de paraigües era d’un petit artesà que es deia Pere Plui, que posava en els paraigües que fabricava ànima, cor i vida, la mateixa que posava la seva muller, n’Àgueda, a l’hora de vendre’ls.<br /><br /></div><br /><blockquote></blockquote><br /><div align="justify">En Pere Plui i la seva muller vivien en una caseta petita i càlida distribuïda en vertical en tres parts. A les golfes en Pere hi tenia el seu talleret, on construïa les peces dels paraigües: les barnilles que els donaven la forma de bolet arrodonit i que després facilitaven que es poguessin plegar, la roba variada, divertida, seriosa, estampada, llisa, llistada, de colors vius o delicadament apagats, el bastó que<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEixdl7BswRlSEqdSlVT5Eo4u7EWTzpRhtITa7-a0pH7B7MupZ9jOn5MxJga5SiBj90V4we5xWHK4ptkwy5Hk8lXE1OXQztWxS7Ssg0FiQoYnybR6_J8j_RTwjLtRPT1lPC8Ww2m-a5yXBr9/s1600/paraguas-artesanales_2036211.jpeg"><img style="MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 321px; FLOAT: left; HEIGHT: 442px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5711582829847237106" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEixdl7BswRlSEqdSlVT5Eo4u7EWTzpRhtITa7-a0pH7B7MupZ9jOn5MxJga5SiBj90V4we5xWHK4ptkwy5Hk8lXE1OXQztWxS7Ssg0FiQoYnybR6_J8j_RTwjLtRPT1lPC8Ww2m-a5yXBr9/s400/paraguas-artesanales_2036211.jpeg" /></a> constituïa l’eix i estructurava tot el conjunt i finalment, el mànec de fusta que suaument polit, era l’agafador de l’usuari i el seu signe d’elegància. Els paraigües eren la seva vida: els muntava, els polia, envernissava el seu mànec de fusta i cromava les seves parts metàl·liques, deixant-los a punt perquè els clients i les clientes del poble en fessin ús i els lluïssin.<br /><br /></div><br /><blockquote></blockquote><br /><div align="justify">Sota mateix de les golfes hi havia el pis que en Pere Plui i n’Àgueda compartien i just a sota, a ran de carrer, hi havia la botigueta de paraigües en la que n’Àgueda despatxava. Era un establiment petit, endreçat i net en la qual els clients i clientes podien trobar-hi tota mena de paraigües per totes les ocasions possibles. La botigueta tenia un mostrador senzill i al seu darrera, tota la col·lecció de paraigües llestos per a la venda. Unes grans vitrines que servien d’aparador, mostraven les millors creacions d’en Pere Plui, les més delicades i les més distingides, que la seva muller s’afanyava a despatxar amb traça. Pràcticament mai havia d’embolicar ni d’embossar els paraigües que venia, perquè habitualment, els clients ja tenien ganes d’estrenar el paraigua que acabaven de comprar, sense necessitat d’haver d’esperar un dia de pluja. </div><br /><div align="justify"></div><br /><div align="justify">I ara, benvolguts lectors, potser us preguntareu com és que en Pere Plui posava tanta atenció i tanta cura en els paraigües que construïa? La resposta és molt senzilla: per evitar-se problemes.<br /><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgnmLadKk90uX79vZraM4-capQXf_36eg29pkSJmMpPrkIrEoaoC7msivu0N2JT6I_EKXV_3mTBGtwQdoB-tiaVNrbDoXg3kDO2LZJeWoCO-eb5sj9AFwFpfVJTUziHkpHxysz14pblLqEy/s1600/Paragueros_Pagina_07_Imagen_0001.jpeg"><img style="MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 438px; FLOAT: left; HEIGHT: 415px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5711582839657073906" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgnmLadKk90uX79vZraM4-capQXf_36eg29pkSJmMpPrkIrEoaoC7msivu0N2JT6I_EKXV_3mTBGtwQdoB-tiaVNrbDoXg3kDO2LZJeWoCO-eb5sj9AFwFpfVJTUziHkpHxysz14pblLqEy/s400/Paragueros_Pagina_07_Imagen_0001.jpeg" /></a><br /></div><br /><blockquote></blockquote><br /><div align="justify">Quan en Pere Plui era jove tenia al cap més pardals que cabells. Un dia va tenir un ensurt una mica seriós i això va fer que canviés la seva visió del món. El seu pare, que també era fabricant de paraigües, en veure’s gran i ja una mica cansat, va voler ensenyar-li al seu fill Pere, aleshores un noi jove i sense preocupacions pel futur, els tresors secrets del seu ofici, però en Pere Plui no tenia el cap a lloc i tampoc pensava que els anys passarien tan de pressa, de manera que menyspreant l’afectuosa paciència del seu pare, preferia sortir a passejar amb els seus amics i a fer fontades, sota els paraigües que el seu pare s’afanyava a fer abans que arribés el seu hivern. </div><br /><div align="justify"><br />-Vine Pere, que t’ensenyaré com es talla la roba... – li deia el seu pare. Acosta’t, que veuràs com es munten les barnilles, com s’encaixen al bastó, com s’envernissa el mànec.<br /></div><br /><div align="justify">Però en Pere no en tenia ganes i cada cop que el seu pare li insistia en la necessitat del seu aprenentatge, en Pere Plui se’l treia de sobre i s’escapava de la seva obligació. Fins que va arribar el dia en el que el seu pare va deixar el negoci i amb ell, també la vida.<br /></div><br /><div align="justify">Aleshores en Pere Plui es va veure sol, al capdavant d’un taller de fabricació de paraigües, que no sabia com havia de tractar, envoltat de barnilles i de mànecs que no tenia ni idea de la forma com casaven els uns amb els altres. Llavors va plorar amargament les conseqüències del seu mal cap i es penedí de no haver escoltat al seu pare, de no haver-li prestat el temps que el pare i l’ofici li requerien. Va sentir dins l’ànima adolorida haver estat tan mal fill i tan capsigrany perquè ara es trobava completament desorientat al capdavant del taller que el seu pare li havia deixat. <br /></div><br /><div align="justify">Va decidir que havia de provar-ho i que amb pràctica i de mica en mica, si era tossut i perseverava, probablement se’n sortiria. De ben segur, muntar un paraigua no havia de ser una feina tan difícil. Així que armat d’un valor que no tenia, en Pere Plui es va asseure al tamboret del seu pare i va començar per arrenglerar les peces que sabia que necessitaria: la roba, les barnilles, el bastó i el mànec en el qual, s’inseria el mecanisme que havia de permetre obrir i tancar el paraigua. Va estar molta estona per muntar el primer paraigua col·locant les barnilles de forma forçada, cosint treballosament la roba amb unes puntades indignes i quan el va tenir més o menys acabat, el va penjar de la barana i se’l va mirar d’un tros lluny. <a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj3tBAxGcjeWF-c8DQYc33qad5x1zFHm88Y18iiLsllUmBwmXR4VKfFWkHSVRItRH1N979RvsiiQTBIgevGHoNVk20DXTpQERWDJRZNf8Lyk00CeR5mSKDnlSVZMN0XxSzUiSZDkP_sk2JR/s1600/6+murcielagos.jpg"><img style="MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 435px; FLOAT: left; HEIGHT: 308px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5711584146456800946" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj3tBAxGcjeWF-c8DQYc33qad5x1zFHm88Y18iiLsllUmBwmXR4VKfFWkHSVRItRH1N979RvsiiQTBIgevGHoNVk20DXTpQERWDJRZNf8Lyk00CeR5mSKDnlSVZMN0XxSzUiSZDkP_sk2JR/s400/6+murcielagos.jpg" /></a>Tancat com estava, no semblava pas un paraigua sinó una mena d’ocellot negre, sinistre, amb les ales plegades. </div><br /><div align="justify"></div><br /><div align="justify">Quan amb una certa recança en Pere Plui s’hi va acostar, el paraigua va obrir ell sol les ales de ratpenat i va arrencar a volar, alçant-se un vol negre com la nit i omplint el taller d’uns cops d’ala que feien feredat. Amb un d’aquells paraigües tan ben fets del seu pare, en Pere Plui va provar d’espantar-lo i de treure-se’l del damunt, però el paraigua-ratpenat seguia volant pel taller amenaçant amb mossegar-lo.<br /></div><br /><div align="justify">Finalment, va sortir per una finestra oberta i es va perdre enllà del cel per no tornar mai més però a en Pere Plui, de poc se li atura el cor per l’ensurt i l’esglai i de fet, no va aconseguir refer-se de l’espant fins unes quantes hores després i fins i tot aleshores, no estava segur ben bé del que havia passat, però cada cop que hi pensava li tremolaven les cames i retornava aquella pena.<br /></div><br /><div align="justify">Al cap d’uns quants dies, més per obligació que per devoció, va decidir que havia de provar-ho altre cop. Novament, aquell paraigua estava tan mal confegit, que quan en Pere menys s’ho esperava, va sortir volant en forma d’un ratpenat més gros encara que l’anterior que a més xisclava i era horrorós. Cada vegada més, en Pere Plui trobava a faltar els bons ensenyaments del seu pare i es penedia del seu mal caràcter, de la seva bogeria de joventut que l’abocava a passar gana o a canviar d’ofici. Què havia de fer?. Va decidir que seria tossut i que malgrat les dificultats i els ensurts, finalment se’n sortiria. Més encara, que en memòria del seu pare, seria el millor fabricants de paraigües del món i que tothom portaria les seves creacions. Va decidir que el seu taller seria famós. Ni que fos petit, seria famós i ell seria un gran fabricant de paraigües. </div><br /><div align="justify"></div><br /><br /><div align="justify">Va muntar paraigües una vegada i una altra, dedicant-hi hores i hores. En ocasions apareixia un ratpenat i en d’altres no, però ell hi insistia i hi insistia, fins que va arribar el dia en el qual, sortí del seu talleret amb un paraigua a les mans, tan bonic i perfecte que la primera persona que el veié se n’enamorà. Del paraigua i del seu fabricant, d’en Pere Plui, fabricant de paraigües artesanals. Era la seva futura muller, n’Àgueda. </div><br /><div align="justify"></div><br /><div align="justify">Entre tots dos van fer del talleret i la botiga de paraigües, el negoci més pròsper del poblet i la gent estava tan contenta que no sabien sortir al carrer sense portar-ne un obert sobre el cap o tancat entre les mans, fent-els-hi el digne servei de bastó.<br /><br />Efectivament, el talleret d’en Pere Plui i la botigueta de la seva muller, n’Àgueda, es van fer famosos per tot el món i en Pere va seguir posant ànima, cor i vida en cada nou paraigua, per por que sortís un altre mixonot i en honor al seu bon nom, herència del seu pare.<br /><br />I encara deuen ser vius, si no són morts.<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgvVSAML3SSJFld54WzhAG5B0SK_5XWX_y9co1gYVoIymP8X3yZJ84XFdCM8LpX3WXM3iUW4g_OjAuNMmc_jpyZ5rsTX0muQ75MRrhLcnyEWNzgtkbQAaeUKIC6J0oeFeCqMmS9x02RYKny/s1600/paraguas-artesanales_2036201.jpeg"><img style="MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 400px; FLOAT: left; HEIGHT: 300px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5711582823824305074" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgvVSAML3SSJFld54WzhAG5B0SK_5XWX_y9co1gYVoIymP8X3yZJ84XFdCM8LpX3WXM3iUW4g_OjAuNMmc_jpyZ5rsTX0muQ75MRrhLcnyEWNzgtkbQAaeUKIC6J0oeFeCqMmS9x02RYKny/s400/paraguas-artesanales_2036201.jpeg" /></a></div>Roser Pros-Rocahttp://www.blogger.com/profile/07285588142785343260noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6409289769102978725.post-18765368502558562572012-02-16T04:01:00.013-08:002012-02-16T06:12:52.305-08:00LA HISTÒRIA DE L'OCELL MERAVELLÓS<div><br /><div align="justify"></div><br /><div align="justify"><span style="font-size:130%;"><strong>UN POBLET - UN OCELL - LA PRIMAVERA - UN NEN - UN DOLENT - EN UNA MUNTANYA</strong> </span></div><br /><br /><div align="justify"></div><br /><div align="justify"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjamiW8hBHuAXkgVoKS94HtLHBdK1f4g122Q0FqUGvRgw5SUgiyxphEy4K3QGwQfxzotKI_NiwAbm4KTnF8Y1rXzy9SFuQ_MFpGX6c5ZIOOadmlKqSUPcARwSe75fBig6BZYDove15Zdr4F/s1600/pavoreal-Albinos_081210.jpeg"><img style="MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 429px; FLOAT: left; HEIGHT: 332px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5709704842701343954" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjamiW8hBHuAXkgVoKS94HtLHBdK1f4g122Q0FqUGvRgw5SUgiyxphEy4K3QGwQfxzotKI_NiwAbm4KTnF8Y1rXzy9SFuQ_MFpGX6c5ZIOOadmlKqSUPcARwSe75fBig6BZYDove15Zdr4F/s400/pavoreal-Albinos_081210.jpeg" /></a><br />Fa molt de temps, en un país molt lluny d’aquí, allí on neix el sol, hi va viure un ocell que tenia virtuts meravelloses. Mai no s’havia vist abans un ocell com aquell. Era un moixó de plomatge platejat, com si tot ell anés vestit d’una plata puríssima. Vivia al cim d’una muntanya que mantenia perpètues les seves neus i tot i que l’ocell hi trobava tot el que li calia, s’hi trobava molt sol i trist perquè no podia oferir a ningú el millor que tenia: la seva veu i la qualitat dels sons que podia arribar a emetre.<br /><br /><blockquote></blockquote>Així és que un bon dia prengué la decisió de posar-se a viure entre la gent. Per això escollí el poblet que els pagesos havien alçat, amb l’esforç de moltes generacions, al peu mateix d’aquella muntanya. Des del cim havia vist moltes vegades com de les xemeneies de les cases sortia fum, com es treballaven els camps, les anades i vingudes dels homes, de les dones, dels infants, enfeinats en els seus deures de cada dia. Havia vist i sentit com la gent es saludava, com parlaven entre ells, com semblaven feliços. Així que l’ocell va decidir incrementar la seva felicitat i benestar regalant-los la seva veu. <br /><blockquote></blockquote>Un matí, quan el primer nen que anava cap a l’escola va sortir al carrer, el trobà ajaçat dins el seu niu, just enmig de la plaça del poble. El nen s’hi acostà i l’ocell allargà envers ell el seu coll esvelt. Es miraren tots dos un instant i el nen li tocà el cap amb una mà. El seu plomatge era suau i esponjós. L’ocell, que no estava acostumat a que el toquessin, va trobar molt agradable aquest contacte i cantà una nota exquisida, que li sortí directament del cor. La nota s’escampà per totes les cases del poble i la gent va sentir que alguna cosa nova i molt bona havia passat. Sortiren de les seves cases i sentiren el cant de l’ocell. Cantava com si totes les aigües de tots els rius del món s’escolessin a través de la seva veu i totes les campanes de tots els campanars dringuessin melodiosament alhora. El que sentien era meravellós i l’esperit del cant els transportava encomanant-los alegria.<br /><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEit0PS3p7_FY0plRzWFYpFokB_uVn3iKtrrKuJhT2iSVyiOS9NBaaCiFbdCFAtU4-IKf98h1WtGHoo8DrPVe5eK3hP4fvG_CzEo1SwCJ1gtAOUV3n1ln1a9RKo6qtshtbA4xEV16C65LLQB/s1600/Valldemossa.jpeg"><img style="MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 433px; FLOAT: left; HEIGHT: 296px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5709704855798805762" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEit0PS3p7_FY0plRzWFYpFokB_uVn3iKtrrKuJhT2iSVyiOS9NBaaCiFbdCFAtU4-IKf98h1WtGHoo8DrPVe5eK3hP4fvG_CzEo1SwCJ1gtAOUV3n1ln1a9RKo6qtshtbA4xEV16C65LLQB/s400/Valldemossa.jpeg" /></a><br /><br />L’alcalde va sortir de casa seva i, veient l’expectació dels habitants del poblet, demanà a l’ocell que es quedés amb ells per sempre. L’ocell hi va accedir de bon grat i feu que sí amb un moviment harmoniós del seu cap. Signaren, a partir d’aquell moment, un pacte etern de respecte i d’amistat. <br /><blockquote></blockquote>D’aquesta manera l’ocell platejat va entrar a formar part de les vides dels habitants del poblet. Ells li feien companyia, li proporcionaven aliment i sopluig i inspiraven el seu cant amb les seves anades i vingudes quotidianes. L’ocell els explicava, amb la gràcia melodiosa de la seva veu, totes les meravelles que havia vist i viscut pel món perquè, quan era jove, aquest moixó únic havia migrat per tot el món, perseguint en els seus viatges els eterns paisatges de la primavera. <br /><blockquote></blockquote><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEirVFmrvbkD9OFvnthJwEzwNfFMMwRzBo2tj3q8COt5DZ_oPBc_mrsM0Z0phOA9H6C1VbWby4HQOSN6NCd_NT2CPzreITZrHjKbUbakEQ0gDnTyVOzs1pJfdChd-n6_HXMm8z-Ej7tEN29_/s1600/04_primavera_big.jpg"><img style="MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 434px; FLOAT: left; HEIGHT: 320px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5709729245660950834" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEirVFmrvbkD9OFvnthJwEzwNfFMMwRzBo2tj3q8COt5DZ_oPBc_mrsM0Z0phOA9H6C1VbWby4HQOSN6NCd_NT2CPzreITZrHjKbUbakEQ0gDnTyVOzs1pJfdChd-n6_HXMm8z-Ej7tEN29_/s400/04_primavera_big.jpg" /></a> L’ocell sentia debilitat per la primavera i s’establia al lloc que fos del món, sempre que en aquell moment la temperatura fos càlida i les plantes es comencessin a desvetllar. S’hi estava tot l’estiu; veia fruitar els arbres i com els homes recollien aquests fruits i en gaudien. En el moment en el que els arbres perdien les seves fulles i la natura s’arravatava d’uns tons vermells que semblaven a punt d’esclatar, l’ocell sabia que era el moment de tornar a emprendre el camí tot buscant una altra primavera. Sempre havia fet el mateix. Per aquest motiu la seva vida l’havia viscut per tot el món, fins que un bon dia va decidir quedar-se a viure a la muntanya, i més tard al poble. La gent, quan el veien, sabien que era el missatger del bon temps i celebraven amb una festa la seva arribada. <br /><blockquote></blockquote>El naixement de la vida inspirava a l’ocell un cant únic, molt especial, ple d’unes harmonies i unes cadències que cap instrument podia igualar. Era simplement sublim. <br /><blockquote></blockquote>Quan va instal·lar-se al poblet als peus de la muntanya, la gent va començar a estimar-lo. Ell cantava amb veu càlida a l’hivern i amb deixos d’enyor a la tardor, però el cant de la primavera i l’estiu era meravellós, indescriptible. La gent aturava la seva activitat per escoltar-lo mentre els seus cors bategaven amb emoció.<br /><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg5ZogutSRKZX8IVDDdbH52mojFQGMZqgIO74Z0EntW0nab3C77fy6fIoz-5URseDo6u2wWQTpVoNWMRdMBNN4C1p_ITWJGjWlKWo0uEw0glV2z_pehKVfYrOEMdhCqf9ZTePrhHOtLPHtP/s1600/huertas.jpg"><img style="MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 434px; FLOAT: left; HEIGHT: 349px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5709728227179766226" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg5ZogutSRKZX8IVDDdbH52mojFQGMZqgIO74Z0EntW0nab3C77fy6fIoz-5URseDo6u2wWQTpVoNWMRdMBNN4C1p_ITWJGjWlKWo0uEw0glV2z_pehKVfYrOEMdhCqf9ZTePrhHOtLPHtP/s400/huertas.jpg" /></a><br /><br />Els habitants del poble es van adonar que el cant de l’ocell despertava la terra, la feia reviure i fruitar en forma d’inspirada melodia i tot allò que els pagesos plantaven, creixia i donava fruit en abundor. L’ocell era, a més del seu amic, una benedicció per a ells. <br /><blockquote></blockquote>Els habitants del poblet eren feliços amb la presència amable de l’ocell i per això mateix no podien ni sospitar que al poble veí algú els tenia molta enveja. <br /><blockquote></blockquote>El poble veí es trobava a l’oest del poblet de l’ocell. Per arribar-hi calia travessar un llac i passar per un camí costerut i tortuós, de manera que els habitants d’aquest poblet de l’oest no rebien pas gaires visites. Un dia hi feu cap un marxant, que tenia l’esperança de vendre-hi les seves mercaderies. Venia de lluny i, en passar prop del poble de l’ocell, li va agradar fins a tal punt allò que sentia, que no va poder fer res més en tot el dia que escoltar-lo. A l’endemà va continuar el seu camí, arribant fins al poble de l’oest. La gent va estar contenta de rebre’l i fins i tot l’alcalde, com a màxima autoritat, va sortir de l’ajuntament per donar-li la benvinguda.<br /><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEizJZ3OFDPUfKIFCAmsrIqmjD2ZF_-jqoGh59TtU1IQxtg9xjmShBEDNRhS9uJPZ4wh1NBKrMCphHmueU_jDTzmvUjM2_aGzesnr2dVSbPLAIuhTbrn1zz4pHvcb885GsAOcn1dwlHRHBgQ/s1600/prohiben-a-vendedores-ambulantes-de-la-zona-de-bavaro-penetrar-a-las-areas-de-los-hoteles.jpeg"><img style="MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 444px; FLOAT: left; HEIGHT: 320px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5709730356808878050" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEizJZ3OFDPUfKIFCAmsrIqmjD2ZF_-jqoGh59TtU1IQxtg9xjmShBEDNRhS9uJPZ4wh1NBKrMCphHmueU_jDTzmvUjM2_aGzesnr2dVSbPLAIuhTbrn1zz4pHvcb885GsAOcn1dwlHRHBgQ/s400/prohiben-a-vendedores-ambulantes-de-la-zona-de-bavaro-penetrar-a-las-areas-de-los-hoteles.jpeg" /></a><br />Benvingut sigueu –va dir-li l’alcalde. Què us porta per aquí?<br />He vingut a vendre les meves mercaderies –va respondre el marxant. – A veure si tinc sort perquè ahir, no vaig fer cap venda.<br />I doncs?<br />Doncs tot ahir me’l vaig passar badant sense adonar-me’n.<br />I què us feia badar?<br />Doncs el cant d’un ocell. És quelcom meravellós, esplèndid, sublim, no havia sentit mai res de semblant. Sentir-lo em va portar pau, em va fer sentir bé, em va donar esperança…<br />I on el vau sentir aquest cant tant extraordinari? –va voler saber l’alcalde alçant una cella maliciosament. <br /><blockquote></blockquote>Al poble de l’est, el que he deixat enrera en travessar el llac –va respondre el marxant.<br />Caram, quina cosa més poc corrent. <br /><blockquote></blockquote>Per dins va pensar que havia de veure i sentir personalment allò que el marxant deia. Així ho va fer. Un dia, sense escorta ni seguici, va decidir que aniria a fer una visita a l’alcalde del poble veí amb l’excusa d’afermar llaços i, de passada, veuria i potser fins i tot sentiria, aquesta cosa tan estranya de la que parlava el marxant. <br /><blockquote></blockquote>El dia convingut va emprendre el camí i es dirigí cap al poble de l’ocell. Pel camí va poder veure i admirar els camps pròspers i rics que envoltaven el poble: hortes ben arrenglerades, bladeres madurant sota el sol, pastures fresques on els ramats pasturaven i tothom que trobava el saludava amb un moviment de la mà. Aquella gent semblaven feliços, i més encara que això, eren pròspers. <br /><blockquote></blockquote>A l’alcalde de l’oest li va anar creixent la ràbia a mesura que s’acostava al poble. En arribar-hi va anar a parlar amb l’altre alcalde. Entaulats en la conversa, l’alcalde de l’oest va preguntar amb fingit desinterès a què es devia la seva bona prosperitat, l’aspecte magnífic dels seus camps, els frondosos boscos, els grans ramats que havia trobat pel camí.<br /><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEihyDWrOlHBm9rLMizdxfcXem5xZx527riKG8qUToM3erKWX4BFInj_bk3MTiNcFTD8yxokB_cy7fHj__v3Q_QOe6i2im439kVlZaXZUoPWRTOHaDP-l7n8LjH79QYn4ws8DLrrzGVHKBOp/s1600/img-6688.jpeg"><img style="MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 439px; FLOAT: left; HEIGHT: 361px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5709729249507768978" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEihyDWrOlHBm9rLMizdxfcXem5xZx527riKG8qUToM3erKWX4BFInj_bk3MTiNcFTD8yxokB_cy7fHj__v3Q_QOe6i2im439kVlZaXZUoPWRTOHaDP-l7n8LjH79QYn4ws8DLrrzGVHKBOp/s400/img-6688.jpeg" /></a><br />Oh, es deu al treball de la bona gent. El veïnat treballa fort per poder viure bé i, una mica, també la sort ens ajuda.<br />Sort? –va preguntar l’alcalde de l’oest obrint uns ulls com a plats.<br />Des de l’hivern passat tenim un altre veí al poble: un de molt especial. Vine, te l’ensenyaré. <br /><blockquote></blockquote>Mogut per la curiositat i cada cop més enfadat, l’alcalde de l’oest va seguir el seu amfitrió i aquest li va mostrar l’ocell meravellós que s’havia instal·lat a viure amb ells. Els veïns li havien construït una cabana només per a ell, l’havien decorat amb fulles, branques i molses i al mig de l’estança li havien fet un niu confortable en el qual l’ocell dormia. En veure a l’alcalde l’ocell va saludar-lo amb el cap i del seu coll va sortir una sola nota màgica que va surar per l’aire transportant a l’alcalde de l’oest amb aquell so. <br /><blockquote></blockquote>Des que aquest ocell viu a casa nostra i canta de la manera com ho fa, la gent està contenta, els infants neixen i creixen feliços i els camps prosperen incrementant així el nostre benestar. És el treball i aquest ocell meravellós qui ho han provocat. <br /><blockquote></blockquote>L’alcalde de l’oest es va quedar tot el dia al poblet, escoltant el cant de l’ocell i envejant la sort de la gent d’aquell poble als quals, la presència del moixó havia afavorit tant i tant. Quan al capvespre es va acomiadar de l’alcalde i de la gent, ja tenia traçat un pla terrible que va anar madurant a mesura que es dirigia cap a casa seva. Aquella nit no va poder dormir. Es removia dins el llit pres per l’enveja que li oprimia el cor. <br /><blockquote></blockquote>A l’endemà va cridar alguns homes de confiança del poble i els va explicar el que havia vist i sentit al poble veí i també el seu pla malvat, producte d’algú que es moria d’enveja i hauria estat capaç de tot, fins i tot de segrestar l’ocell meravellós. <br /><blockquote></blockquote>Així ho feren. Una nit ben fosca en la que la lluna no brillava, els homes de l’oest, armats amb bastons i un sac ben gros, van dirigir-se al poble de l’est. En arribar-hi, sense fer cap soroll, es dirigiren cap a la cabana on l’ocell dormia dins el seu niu i agafant-lo pel coll, el lligaren i el ficaren dins el sac. Després se l’endugueren i desaparegueren dins la fosca nit. <br /><blockquote></blockquote>L’endemà al matí la gent del poble sentiren que els faltava alguna cosa. El buit causat per l’estranyesa els va portar fins a la cabana de l’au i la trobaren buida. Pensaren que potser havia sortit i que tornaria aviat, però passaren les hores i l’ocell no aparegué i tampoc el sentiren cantar d’un tros lluny dins el bosc. Se’ls acudí que potser havia tornat a la muntanya i que ja baixaria, però passaren uns quants dies i l’ocell continuava desaparegut. La tristesa es va començar a escampar pel poble i la gent ja no tenia ganes de treballar. Els camps es començaren a marcir i els ramats s’aprimaren per la manca de pastura fresca. Tot es va entristir tant que en pocs dies el poblet ja no tenia res a veure amb el que havia sigut tot just unes jornades enrera. <br /><blockquote></blockquote>La gent estava desolada i l’alcalde, preocupadíssim, va decidir que havia de prendre una decisió. Va convocar el veïnat a una reunió i els va demanar una mica d’ànim per cercar l’ocell, donant la volta al món, si feia falta. No pararien fins trobar-lo i quan ho fessin, li preguntarien perquè els havia deixat tan tristos. Així ho van fer. <br /><blockquote></blockquote>Els homes del poble van emprendre camí dirigint-se a tots els punts del món. Van pujar muntanyes, van creuar rius, van navegar pels mars i es van perdre en boscos espessos, però l’ocell no apareixia per enlloc. Preguntaven a tothom a qui trobaven si havien sentit el cant meravellós de l’ocell, però la gent no en sabien res. Van començar a perdre l’esperança i a retornar al seu poble, que jeia sota una capa espessa de neu hivernal. Només aquell que l’havia descobert un matí i que havia sigut el primer en saludar-lo, no havia tornat del seu viatge en busca de l’ocell. S’havia proposat trobar-lo i no pararia fins aconseguir-ho, però el nen era massa petit, massa jove per tombar tot el món sencer, com havien fet els homes del poble, i només va poder resseguir els camins més propers al poblet. Sortia cada dia al matí i tornava a casa quan el sol estava a punt de pondre’s. <br /><blockquote></blockquote>Un bon dia va pujar dalt la barqueta que el seu germà gran havia deixat lligada al costat del llac i va decidir travessar-lo. Enfonsà els rems dins l’aigua plàcida i avançà lentament fins a l’altra riba. Només arribar-hi va sentir, lluny, el murmuri de la cançó més trista que mai havia sentit, cantada per la veu familiar de l’ocell. El seu cor va donar un salt d’alegria perquè estava convençut que retrobaria al seu amic, però al mateix temps, també va sentir-se molt trist perquè l’ocell cantava amb infinita malenconia, amb una gran pena.<br /><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhWU6tGZBuIZffNfoC0dLWh8NFU6zwbft4BoswUfuRzvfs1SyQ0Ejmhene1aMgs-zrA3GwOacy2Q9_tS967NGshQBvbWjaOS1GWz2BM3iP9nq3p78U6ukIlv6WHhFmzVLeNLpUsXKA_CxV4/s1600/25448359.jpeg"><img style="MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 426px; FLOAT: left; HEIGHT: 401px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5709734666772256386" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhWU6tGZBuIZffNfoC0dLWh8NFU6zwbft4BoswUfuRzvfs1SyQ0Ejmhene1aMgs-zrA3GwOacy2Q9_tS967NGshQBvbWjaOS1GWz2BM3iP9nq3p78U6ukIlv6WHhFmzVLeNLpUsXKA_CxV4/s400/25448359.jpeg" /></a><br />El nen va enfilar el camí tortuós que conduïa fins al poble de l’oest i a mesura que caminava la veu de l’au era molt més propera i més trista. Guiat per la veu de l’ocell el nen va arribar al poble. Tot semblava estar en calma. La gent anava i venia, amb les mateixes cares serioses de sempre i el seu posat no havia canviat, malgrat el cant de l’ocell. <br /><blockquote></blockquote>D’amagat va entrar al poble. Va dirigir-se cap al punt del que procedia la veu i de cop i volta, el va veure. Allí estava l’ocell, trist, tancat dins una gàbia, vigilat per dos guàrdies que el vetllaven. L’ocell havia perdut el color del seu plomatge i no tenia ànims per a res. Jeia a l’interior d’una gàbia que penjava de la porta de l’ajuntament. Només inspirava el seu cor una melodia trista que res tenia a veure amb el cant alegre i sublim de l’etern estiu del seu poble. <br /><blockquote></blockquote>El nen es va moure i l’ocell va veure’l. Va alçar el cap un moment, amb un bri d’esperança als ulls, i va tornar a abatre’s sense força. El nen li va fer un gest i li va donar a entendre que anirien a buscar-lo i li retornarien la llibertat. Corrent va tornar al seu poble.<br />Senyor alcalde, senyor alcalde! –cridava el nen.<br />Què et passa, noiet, que estàs tan esverat? – respongué l’alcalde.<br />Senyor alcalde, he vist el nostre ocell al poble veí, està tancat dins una gàbia, està molt trist i ja no canta. L’hem de salvar!. <br /><blockquote></blockquote>Aleshores d’alcalde ho va entendre tot: els del poble de l’oest havien segrestat l’ocell i l’havien de salvar. Va reunir els homes del poble i decidits, anaren a rescatar l’ocell. Arribats a l’oest, l’alcalde va anar a l’ajuntament i sense dir-li res, va clavar una plantofada magnífica a l’alcalde de l’oest, que va quedar estabornit a terra. Aleshores els homes de l’est van obrir la gàbia i l’ocell en sortí, estirant les ales i el coll. L’ocell, agraït, entonà una cançó plena d’esperança. Contents, marxaren al seu poble deixant a l’alcalde de l’oest amb un pam de nas. <br /><blockquote></blockquote>Al poble reberen el retorn dels veïns i de l’ocell amb molta alegria. Organitzaren una gran festa i l’ocell tornà a cantar de nou, com només ell podia fer-ho. Els camps tornaren a brostar i la vida va tornar a renéixer forta, sota la influència màgica d’aquella au extraordinària.<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh3TdsiLLVAB0M8Iaq9bFAs8w1GfKIhbFMw3C6PN2BXfxsv2SaIoD9eGdFaVKspk5x5d5Fjzm4H_ZAHp05ncb1V_BRsyXQX4u3bvL2hM2Va6JARImpQ0n7ZA0Dii8YChCaAjsduOHiA2ger/s1600/17800_1600x1200-wallpaper-cb1273779480.jpeg"><img style="MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 423px; FLOAT: left; HEIGHT: 324px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5709734097858069618" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh3TdsiLLVAB0M8Iaq9bFAs8w1GfKIhbFMw3C6PN2BXfxsv2SaIoD9eGdFaVKspk5x5d5Fjzm4H_ZAHp05ncb1V_BRsyXQX4u3bvL2hM2Va6JARImpQ0n7ZA0Dii8YChCaAjsduOHiA2ger/s400/17800_1600x1200-wallpaper-cb1273779480.jpeg" /></a><br /><br />Un dia quan els veïns del poblet es despertaren, trobaren que al niu de la cabana hi havia, no pas un ocell, sinó dos, ja que l’ocell havia post un ou del que havia sortit un altre ocell tan formidable com ell, però més jove. Ara el poble és ple de bona gent, que tenen un tresor formidable en el cant dels ocells, als que cuiten, mimen i estimen.</div><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><div align="justify"></div></div>Roser Pros-Rocahttp://www.blogger.com/profile/07285588142785343260noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6409289769102978725.post-76364405826558748612011-11-09T11:08:00.000-08:002011-11-10T00:59:38.701-08:00EL FOLLET, EL GAT I EL PASTISSER<div align="justify"><strong>UN FOLLET - UN PASTISSER - UN GAT - A LA CIUTAT - AL CAMP - AMB UNA FLOR - COSES DOLCES - UN REI</strong></div><br /><br /><br /><div align="justify"><strong><br /><br /><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjRbdVWXgVI9naVNU8YMvJFW4LFc4UHTj9eUnY7soIGXwaWKxNZShyphenhyphenlEMIHqlL6CagU-kgoIC7KC316eh0RPLbZ2pm4d62K-UPBueg5MWGGOs3W5jheK6I9QFU2_BLcX1RYKYm0WznzTwvy/s1600/patisserie-chocolaterie-h.jpg"><strong><img style="MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 447px; FLOAT: left; HEIGHT: 353px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5673283715010981234" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjRbdVWXgVI9naVNU8YMvJFW4LFc4UHTj9eUnY7soIGXwaWKxNZShyphenhyphenlEMIHqlL6CagU-kgoIC7KC316eh0RPLbZ2pm4d62K-UPBueg5MWGGOs3W5jheK6I9QFU2_BLcX1RYKYm0WznzTwvy/s400/patisserie-chocolaterie-h.jpg" /></strong></a></div></strong><br /><br /><br /><div align="justify"><br />Hi havia una vegada un pastisser que tenia molta traça en l’elaboració de dolços. Del seu obrador sortien pastissos carregats de nates i cremes, pastes banyades de la xocolata més fina, bombons delicadíssims embolcallats amb papers lluents, caramels de formes i colors divertits, galetes cruixents i torrades, i quan era el temps, massapans, torrons, brioixos, coques ensucrades, les llaminadures més dolces i variades que cap infant pugui imaginar.<br /><br />La gent esperava que arribés el diumenge i, tot fent un passeig matinal, anaven a la pastisseria a comprar un d’aquells pastissos que eren tan i tan bons.<br /><br />La fama del pastisser era mundial perquè del seu obrador sortien creacions úniques i la seva imaginació no tenia fi a l’hora de modelar la xocolata i el sucre o de donar forma als pans de pessic.<br /><br />Els homes miraven amb goig a través dels vidres de la pastisseria, les dames es delien per les dolçaines que el mestre pastisser obrava a diari i els infants deixant de banda els seus jocs i enganxaven el nas a l’aparador de la botiga, cada cop que el pastisser sortia del taller carregat amb una nova safata de pastes. Els vianants del carrer s’aturaven per flairar l’aroma de sucre cremat i nata batuda que sortia per la xemeneia de l’obrador i que l’aire s’enduia i escampava per tota la ciutat.<br /><br />Els paladars més exquisits i fins no podien resistir-se a les bondats dels bescuits del pastisser i després de tastar-los, li deien que no havien tastat res de més bo i agradable en tota la seva vida. El pastisser veia que el sabor d’aquelles pastes feia que la gent se sentís feliç i n’observava la reacció acaronant-se la barba en un gest misteriós, perquè l’èxit dels seus pastissos es devia a un ingredient que només ell coneixia i que era un gran secret. Es tractava d’unes gotes d’una essència màgica que destil·laven les flors d’una planta, just en el moment en què brotava. Quan les flors s’obrien i deixaven anar les llavors que havien de donar pas a les següents plantes, just en el moment en el que el sol del matí les tocava, deixaven lliscar pels seus pètals una única gota d’una essència meravellosa que, barrejada amb els ingredients de les pastes de l’obrador, els atorgava aquell sabor que produïa en la gent que les tastava, una sensació tan especial de felicitat, que feia que en volguessin més i més.<br /><br />Quan el darrer client va haver marxat de la botiga, el pastisser va entrar a l’obrador. Amb el somriure torçat va dirigir les seves passes als prestatges que hi havia a l’altre cantó de l’estança i un cop allí, amagat entre un munt de farina, va agafar amb les mans un flascó petit, de coll llarg i ventre rodó, tancat amb un tap de suro. A l’interior hi brillava una substància de color caramel, com un xarop espès. El pastisser el va posar a contrallum i, tot fent un càlcul mental, va deduir que aviat necessitaria més gotes d’aquella essència.<br /><br />Sense deixar el flascó va dirigir-se al racó més amagat de l’obrador, just sota el forn, al costat del llenyer. Es va acotar i desarrambant un sac va allargar la mà cap a l’interior. Quan la va treure portava el puny tancat i a dins, un ésser petit, fràgil i tremoladís que semblava molt espantat: era un follet que el pastisser havia sorprès un dia menjant un trosset d’un dels seus pastissos. L’home l’havia agafat i el follet li havia dit que coneixia una manera de millorar el sabor i l’efecte dels pastissos i, innocentment, li havia desvetllat el secret de la flor màgica. El pastisser ja no el va voler deixar anar més i el va empresonar sota el forn perquè no es pogués escapar, prometent-li que el deixaria si li portava l’essència de la flor.<br /><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgAjH9_UoQw4GFoQNWOgJnnMkei7xjTtgLubpMBzSRCYQm2kh0f0AxknX5G75zkRAUUrKX1NUSFmwSbv6d7YczIdpLd_gCIMsETuBJuAt_JwTLIhCnTdwg-3MgBQ0da4hSxovCc8h5Sn6Je/s1600/duende.jpg"><img style="MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 274px; FLOAT: left; HEIGHT: 400px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5673283690139635474" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgAjH9_UoQw4GFoQNWOgJnnMkei7xjTtgLubpMBzSRCYQm2kh0f0AxknX5G75zkRAUUrKX1NUSFmwSbv6d7YczIdpLd_gCIMsETuBJuAt_JwTLIhCnTdwg-3MgBQ0da4hSxovCc8h5Sn6Je/s400/duende.jpg" /></a><br />El follet, creient-se’l, hi havia accedit convençut que recuperaria la seva llibertat, però no va ser així, sinó que el pastisser en volia més i més cada vegada i no l’havia deixat anar, sinó que l’havia empresonat i amagat amb gran zel perquè el seu secret no s’escampés.<br />- Demà, a punta de dia, em portaràs més gotes de l’elixir màgic de la flor de l’albada.<br />- No ho podré pas fer això, amo –va respondre amb una veu entretallada el follet.<br />- Ja ho crec que ho faràs. O em portes més essència de la flor o t’asseguro que et recordaràs de mi la resta dels teus dies.<br />- Però és que amo, ara la flor encara no s’obre, no és temps i a més, jo estic molt feble, les cames em tremolen i fa temps que no veig el sol.<br />- Maleït follet, faràs el favor de no queixar-te més i d’obeir-me! –li va espetegar el pastisser sense deixar-li sortida.<br /><br />El follet es va tornar a arraulir en sentir el pastisser cridar d’aquella manera i sense dir res més, va agafar el flascó i se’l va guardar amb un gest ple d’esforç.<br />- Si almenys pogués tastar algun dels teus pastissos, potser em retornarien les forces i, com la gent que en menja, tornaria a ser feliç –va dir el follet.<br />- No en tastaràs ni un bri, més aviat al contrari, si no calles, no et donaré ni el rosegó de pa que menges cada dia. Jo m’encarregaré que no tastis cap dels meus pastissos perquè si ho fessis, la teva màgia s’ajuntaria amb la de l’essència i et faries fort, molt fort i podries escapar-te i aleshores jo perdria la meva reputació, els meus clients i el meu negoci –va escridassar-lo el pastisser.<br />- Potser aleshores series una mica més bona persona.<br />- Calla! –va espetegar el pastisser. Em <a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiNU-G001kCNDtRkxKTIkWDdyaXRHZ5LnT5efWsTObb8rJhkOieLVo8_TTH2xL3qRH94o1QpdRwi9uLJdGiv1120GYAwmbrDz7zhlKPEXIUtZ4vBHq-u1316bzoh2Y6tCqhRQAvXzFzUUu8/s1600/1035_DSCN1258.jpg"><img style="MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 370px; FLOAT: left; HEIGHT: 278px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5673283685800692770" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiNU-G001kCNDtRkxKTIkWDdyaXRHZ5LnT5efWsTObb8rJhkOieLVo8_TTH2xL3qRH94o1QpdRwi9uLJdGiv1120GYAwmbrDz7zhlKPEXIUtZ4vBHq-u1316bzoh2Y6tCqhRQAvXzFzUUu8/s400/1035_DSCN1258.jpg" /></a>portaràs l’essència de la flor i que no se’n parli més.<br /><br />El pastisser va deixar el gat negre que tenia a l’obrador, vigilant el follet, ordenant-li que si veia que el follet es volia escapar, li ho impedís com fos.<br /><br />Tal i com el pastisser li havia ordenat, el follet, quan la nit encara era tancada, va sortir de l’obrador per una escletxa i el gat el va seguir.<br /><br />El follet caminava d’esma envers la sortida del poble, amb el flascó de l’essència sobre una espatlla i el gat al darrera. – Com m’ho faré? –pensava el pobre follet. – Si no li porto l’essència l’amo s’enfadarà molt amb mi, però és que no sé si podré aconseguir-ho.<br /><br />El gat negre del pastisser caminava darrera el follet, seguint-li les passes, enganxat als seus peus. Tenia aire amenaçant i semblava ferotge, un gat disposat a tot, fins i tot a menjar-se’l, si veia el mínim intent de fugida. A més, si l’amo el tractava igual que a ell, segur que el gat tindria molta gana. Però, compte!, aquell gat ja devia tenir una edat, perquè de cop i volta, el follet es va adonar que coixejava d’una pota. Tot i així, si el gat s’ho proposava, podria caçar-lo amb facilitat.<br /><br />En un moment del camí que feien, envers el prat on naixia la flor màgica, el follet es va aturar a descansar. Ja feia molta estona que caminava i les forces començaven a fallar-li. El gat se’l mirava atentament amb les pupil·les ben obertes. Aleshores li va preguntar:<br /><br />- Es pot saber què et passa, follet?<br /><br />El follet es va espantar en sentir la veu de baríton del gat dirigint-se-li. Mai abans havia parlat amb aquell gat.<br /><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjJm6_CcgVYSfBktPauDKgMxCO2WtMuSU3w-hKF9o_7T4qTvPOB6haaSkLNkJCiJLSXIyGSB5KJMJ7H2rAaup7V48sfFjFaBkYIYkrJXyv7HG5S9x-vjaRlv2htQyJPI2v_YldnIitjoGn1/s1600/duende+perseguido+por+un+gato.png"><img style="MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 320px; FLOAT: left; HEIGHT: 219px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5673283706239658690" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjJm6_CcgVYSfBktPauDKgMxCO2WtMuSU3w-hKF9o_7T4qTvPOB6haaSkLNkJCiJLSXIyGSB5KJMJ7H2rAaup7V48sfFjFaBkYIYkrJXyv7HG5S9x-vjaRlv2htQyJPI2v_YldnIitjoGn1/s400/duende+perseguido+por+un+gato.png" /></a>- Doncs em passa que estic espantat perquè no crec que pugui aconseguir la gota que destil·la la flor, estic cansat perquè no he menjat pràcticament res i estic trist perquè l’amo em té empresonat i no puc veure mai ni el sol ni la lluna. Jo sóc un follet i als follets ens agrada anar viure al bosc on hi ha arbres, flors i herba, on toca el sol i la lluna, on la pluja és fresca i fa que tot revisqui. Vull tornar a casa meva jo, amb els meus companys i els meus amics.<br /><br />Aleshores el follet es va posar a plorar amargament. Al gat, que tot i ser negre no era dolent del tot, va fer-li llàstima i compadint-se’n, li va dir:<br /><br />- Mira follet, no tinc perquè fer això, però ho faré. T´ajudaré si tu m’ajudes a mi.<br />- Ajudar-te? I com puc fer-ho? –va preguntar el follet al gat.<br />- Com pots veure, vaig una mica coix. No és perquè sigui un gat gran, sinó perquè tinc mal a una pota. Guaita, m’hi vaig clavar una estella ja fa temps i l’amo ni tant sols se n’ha adonat. Ara hi tinc una ferida i en fa molt mal. Si tu m’ajudes a curar-me aquesta ferida, jo t’ajudaré a portar-li al pastisser l’essència que et demana.<br />- De debò gat, de debò faràs això per mi? –va respondre el follet, esperançat.<br />- Sí, però primer, la meva pota.<br />- D’acord. Per curar-te hem d’anar a buscar un pou d’aigua que conec dins el bosc.<br />- Doncs puja sobre la meva espatlla i anem-hi.<br /><br />El gat va acotar el llom i el follet s’hi va poder enfilar i va asseure-s’hi com si anés muntat a cavall, amb el flascó de l’essència ben agafat per no perdre’l.<br /><br />- Cap a on hem d’anar? –va preguntar el gat.<br />- Cap a bosc, jo t’ho indicaré –va respondre el follet amb el cor bategant-li amb alegria. - Estic content de poder-te ajudar.<br /><br />El gat va emprendre el camí cap al bosc. Seguint les indicacions del follet va entrar-hi i tot seguint un caminet que es perdia entre l’espessor dels arbres, van arribar a una clariana en la que hi havia un pou. El gat es va sorprendre perquè no sabia que aquell pou existís.<br /><br />- L’aigua d’aquest pou és màgica i cura a qui en tasta –va explicar-li el follet al gat. - Ja ho veuràs, ara en traurem amb la galleda i en prendràs una mica.<br /><br />I així mateix ho van fer. Van llençar la galleda al fons del pou i van estirar ben fort la corda que anava lliscant per la corriola. Quan la galleda va arribar a dalt de tot del pou el gat s’hi va enfilar i es va mirar en el reflex transparent de l’aigua.<br /><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhAyWARiIRoBgwvxx-QUaxe0_MERDMNY676XtlrBJ8awNF2hsla-PO4uoCvpmJXmokjMYOeGZkZODcSsYxbcYpdLAv36fOvH-H9AdoKbjZIvfBc8PsMpmgzyw__Xj_XKOUO0jO3KZzM1Ces/s1600/pozo-de-agua-1.jpg"><img style="MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 453px; FLOAT: left; HEIGHT: 364px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5673285916429956434" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhAyWARiIRoBgwvxx-QUaxe0_MERDMNY676XtlrBJ8awNF2hsla-PO4uoCvpmJXmokjMYOeGZkZODcSsYxbcYpdLAv36fOvH-H9AdoKbjZIvfBc8PsMpmgzyw__Xj_XKOUO0jO3KZzM1Ces/s400/pozo-de-agua-1.jpg" /></a><br />- Beu-ne una mica, gat –va dir el follet.<br /><br />El gat va tastar-ne una mica mullant la llengua aspra dins l’aigua freda.<br /><br />- Mmmmm! És una aigua molt freda però és com a dolça, sembla aigua barrejada amb mel, és boníssima, és exquisida, és la millor aigua que he tastat mai – va dir el gat, bevent-ne una bona quantitat.<br />- Ara baixa a terra i digues-me, com tens la pota?<br /><br />El gat va baixar des de la vora del pou fins a terra i en prendre-hi contacte es va adonar que la pota ja no li feia cap mal, que la tenia completament guarida, que es trobava molt millor.<br /><br />- Moltes gràcies follet, ara ja em trobo bé – va exclamar el gat tot satisfet llepant-se els bigotis. El follet també estava content.<br />- Ara, puja sobre el meu llom, anirem a buscar la teva flor màgica.<br /><br />El follet es va enfilar al llom del gat i van emprendre el camí de la vall en la que creixia la flor que buscaven. Quan van arribar-hi encara es van haver d’esperar una estona perquè sortís el sol. Mentrestant, el gat i el follet parlaren.<br /><br />- Encara sembles trist, follet. No acabo d’entendre què et passa.<br />- Doncs em passa que en aquesta època de l’any la flor que l’amo vol no creix i per tant, tampoc destil·la la seva essència. Si no li porto a l’amo el que m’ha demanat, em donarà un bon repic de cul.<br />- Ja veuràs com no –va dir el gat. Em sembla que tinc un pla. Te l’explicaré de camí cap a l’obrador.<br /><br />I reprenent el camí, se’n tornaren.<br /><br />- L’endemà al matí el pastisser va arribar a l’obrador i ben de pressa va anar a veure què li havia portat el follet. Però va trobar que el flascó era ben buit.<br />- Maleït follet, què t’has pensat, perquè no m’has portat l’essència de la flor de l’albada?<br />- Ai amo -va respondre tímidament el follet tot espantat. No t’he pogut portar l’essència perquè la flor, en aquesta època de l’any, no creix, però no t’enfadis, perquè et desvetllaré un altre secret per als teus pastissos.<br />- Un altre secret? Quin altre secret? –va espetegar el pastisser molt enfadat.<br />- Perquè els teus pastissos siguin igual de bons i continuïn fent sentir a la gent feliç i amb ganes de menjar-ne més, sé d’un pou d’aigua màgica que et pot ajudar a aconseguir el mateix efecte sense haver-te d’esperar el temps necessari perquè s’obri la flor.<br />- I on és aquest pou? –va voler saber el pastisser.<br />- Doncs és dins el bosc, amo. Si vols, avui mateix podem anar a treure aquesta aigua màgica – va dir el follet, tot fent una petita reverència.<br />- A què esperem? Som-hi!.<br /><br />D’una revolada el furiós pastisser va agafar violentament el follet amb una mà, i brandant-lo, el va tancar dins una gàbia.<br /><br />- Anem cap a bosc –va indicar-li el follet.<br /><br />A grans gambades el pastisser es va dirigir envers el bosc. Tot seguint les indicacions del follet, ben aviat va arribar al costat del pou.<br /><br />- Ara has de treure una galleda d’aigua, amo –va dir el follet, però abans, guaita dins el pou; veuràs de seguida que aquesta aigua és màgica perquè en contacte amb el sol, fa uns colors i unes formes que has de veure perquè t’agradaran molt.<br /><br />El pastisser es va abocar a guaitar dins el pou per veure si allò que li deia el follet era cert i per fer-se amb l’aigua màgica el més aviat possible. Quan estava ben abocat, el gat, que els havia seguit d’un tros lluny sense que el pastisser el veiés, li va clavar una empenta que va llençar el pastisser directament al fons del pou.<br /><br />- Ja ets lliure –va dir-li el gat al follet tot obrint-li la porta de la gàbia.<br />- Tu també, amic gat. El pastisser era un home molt dolent que sempre ens havia tractat molt malament. Ara té el que es mereixia.<br />- Bé, què faràs ara? – va preguntar el gat.<br />- Doncs tornaré altre cop al bosc amb la meva família i els altres follets. Tinc una pila de coses per explicar-els-hi. I tu, gat? –va preguntar el follet.<br />- Jo sóc un gat domèstic. Tornaré a l’obrador. De tant veure fer els pastissos al pastisser, jo també n’he après i em sembla que seguiré amb l’ofici.<br /><br />- Si em necessites algun cop, només has de dir-m’ho i et portaré les gotes màgiques que fan que la gent sigui feliç, d’acord?<br />- D’acord –va respondre el gat allargant-li al follet la pota que havia tingut tant ferida.<br /><br />El follet va estrènyer entre les seves mans la pota enorme d’aquell gat domèstic amb el que s’havia fet amic i va marxar ben de pressa perdent-se dins les profunditats del bosc.<br /><br />- No t’oblidaré mai, amic meu –va dir-li el gat. Vine de tant en tant a fer-me una visita.<br /><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgqk2WSFoppdY41po2VO0cWINutkvKzFTpabuHRrIoP10XcMZ4CHBoV3RjNwUvJdFWVALCade0w-_WMzXlHnUU87Nmj-MVzLz0dNzk_TEuR7PEAez0xsNMEjkxR-lJJXGvg7gA-tKdfdOen/s1600/duende.png"><img style="MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 292px; FLOAT: left; HEIGHT: 400px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5673283693978577762" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgqk2WSFoppdY41po2VO0cWINutkvKzFTpabuHRrIoP10XcMZ4CHBoV3RjNwUvJdFWVALCade0w-_WMzXlHnUU87Nmj-MVzLz0dNzk_TEuR7PEAez0xsNMEjkxR-lJJXGvg7gA-tKdfdOen/s400/duende.png" /></a><br />Així ho van fer. De tant en tant el follet anava a la ciutat a portar-li al seu amic el gat unes gotes d’aquella essència meravellosa i el gat, li regalava al follet els pastissos que treia del forn. La pastisseria va continuar tenint el mateix bon renom de sempre i el gat es va fer molt i molt famós i un dia, la seva fama i la seva traça va arribar a les oïdes del rei que el va voler conèixer i el va convidar a viure al palau, amb ell i la seva família.<br /><br />I tots van ser feliços per sempre més. </div>Roser Pros-Rocahttp://www.blogger.com/profile/07285588142785343260noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6409289769102978725.post-33082628545458223422011-07-28T05:53:00.000-07:002020-02-25T09:23:54.773-08:00UNA ESTRANYA GIRAFA, ESTRELLADA I XOCOLATADA<div align="justify">
UNA GIRAFA – UN DOFÍ – UNA ESTRELLA – VAN D’EXCURSIÓ – GUANYAR UNA CARRERA – FENT UN MOBLE – A L’HORA DE DINAR- PERQUÈ LI AGRADA LA MEL – ESPANTAR A LA GENT</div>
<br />
<br />
<br />
<div align="justify">
</div>
<br />
<br />
<div align="justify">
</div>
<br />
<br />
<div align="justify">
<br />
<br />
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjcwy9EttVbQe29HwF94zn5kn17es2kOGLDgLevkAFCwqnYvWTwc3H8NHBRGa1QHSjzo1avK2yF-fUUYBxS4gGlIEHV7z2BI3zJRiJB-jNVgB-F61Ez4EVYTC9pBbF5tkP_1w0LX7knZCrf/s1600/giraffe.jpg"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5634385859052579842" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjcwy9EttVbQe29HwF94zn5kn17es2kOGLDgLevkAFCwqnYvWTwc3H8NHBRGa1QHSjzo1avK2yF-fUUYBxS4gGlIEHV7z2BI3zJRiJB-jNVgB-F61Ez4EVYTC9pBbF5tkP_1w0LX7knZCrf/s400/giraffe.jpg" style="cursor: hand; float: left; height: 377px; margin: 0px 10px 10px 0px; width: 429px;" /></a><br />
<br /></div>
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<div align="justify">
Hi havia una vegada una girafa que vivia a la selva. Es passava el dia mandrejant amb les seves companyes girafes, prenent de peu dret l’ardent sol del cor de l’Àfrica i buscant una mica d’ombra sota els altíssims arbres, dels quals menjava fulles i brots tendres i que eren la base de la seva alimentació. A simple vista, aquesta girafa que mesurava uns cinc metres d’alçada, no destacava de la resta de companyes girafes i com elles, la seva característica més definitiva és que totes les parts de la seva anatomia eren llargues: cara llarga, pestanyes llargues i arrissades, llengua tan llarga que podia netejar-se amb ella les orelles, coll llarguíssim, cos llarg i prim i potes inacabables. La seva vida fins al moment, havia transcorregut més o menys igual com la vida de les altres girafes: va ser un nadó de 50 quilos quan va néixer, molt aviat va aprendre a caminar força de pressa i a córrer amb potència llargues distàncies, mantenia una saludable alimentació vegetariana, era jove, coqueta i bufona i a més, a simple vista, era simpàtica. Tanmateix, les seves companyes girafes se la miraven de cua d’ull i xiuxiuejaven les unes a les orelles de les altres quan la nostra amiga girafa passava per davant d’elles. “Fixa’t si n’és de presumida i d’estúpida”, deia l’una; “es deu pensar que és una cosa de l’altra dijous”, reblava amb menyspreu una altra, “doncs a mi em sembla més una tara que no pas una altra cosa”, deia amb fingida indiferència una tercera i xiu-xiu-xiu i bla-bla-bla… No us penséssiu pas que la girafa no se n’adonava d’aquests xiuxiuejos malignes i encara que feia veure que no l’afectaven, en el fons més profund del seu cor, sí que se sentia dolguda quan les altres xafardejaven, la criticaven i la deixaven de banda. Com les persones, les girafes també podien ser molt cruels entre elles.<br />
<br />
Probablement us preguntareu perquè tot aquest rum-rum al voltant de la girafa? Doncs molt senzill i apreciable a simple vista. Si bé com ja s’ha dit, la girafa no era diferent de la resta de girafes del seu grup, sí que tenia un detall que la feia sobresortir de les altres: la nostra girafa no tenia la pell coberta de quadres de color xocolata, com la resta de girafes, sinó que les seves taques eren estrelles xocolatades que li recobrien tot el cos. Estrelles de cinc punxes, de sis punxes, estrelles que formaven gracioses constel·lacions i grups siderals que li recorrien l’esquena, que li cobrien la panxa, que li lliscaven per les potes fins al terra. Talment un reflex del fragment petit d’univers que les girafes tenien sobre el cap quan la nit africana es tancava i res entorpia la vista a l’hora de contemplar les petites llanternes que parpellejaven cel enllà. Aquesta era la virtut de la girafa i alhora també el seu gran problema: era igual en tot a les altres, però era diferent perquè la seva pell no tenia quadres com els d’una vella manta de ganxet feta a base de pedaços, sinó que tenia taques en forma d’estrelles, grans i petites, de totes les mides i això la feia única, especial, molt original.<br />
<br />
Ja us podeu imaginar, doncs, que el que sentien les altres girafes no era llàstima per considerar aquesta diferència com una tara; no sentien que havien de protegir-la perquè era diferent; res d’això, el que sentien era una gran enveja, una enveja immensa, que no es podien empassar ni del dret ni del revés. Una enveja que se les menjava per dins des del moment en que la nostra girafa va néixer; una enveja i una ràbia que havia crescut amb elles a mesura que la originalitat i la bellesa de la girafa estrellada, anava fent-se gran i mostrava cada cop més clarament al món, la seva condició de girafa única i selecta.<br />
<br />
Un dia, les girafes envejoses van decidir que allò s’havia d’acabar i que la nostra girafa estrellada i xocolatada els feia massa nosa, així que van inventar una estratègia per fer-la desaparèixer del seu grup i a ser possible, fer-la desaparèixer, en termes generals, del planeta Terra. Amb malvat enginy i uns quants enganys van aconseguir que la girafa estrellada s’allunyés molt del grup, tant, que al final es va perdre. En un moment determinat les altres van arrencar a córrer i la girafa va quedar sola en un món inhòspit i hostil que no sabia si l’entendria. I per primer cop a la seva vida es va sentir perduda, completament aïllada de tot el que coneixia i que havia estat casa seva fins aquell moment. Va plorar amargament i les enormes llàgrimes lliscaven per les seves pestanyes arrissades que es dirigien cap al cel. El seu instint de girafa jove li hauria permès trobar el camí de tornada amb una certa facilitat però no era aquest el problema: la qüestió estava en què les companyes girafes no la volien i ni que tornés seguint les seves pròpies passes, les altres seguirien sense voler-la. Així és que va decidir, a falta d’altres alternatives, fer la seva vida tant bé com pogués i el món la deixés. Va començar a caminar sense importar-li en quina direcció. El món era molt gran i tant li era la dreta com l’esquerra. Va mirar cap al cel i va reconèixer en el grup d’estrelles que tenia sobre el cap i que brillaven amb força, el mateix camí que li resseguia les espatlles i l’esquena i que es perdien en la llargada del raspall de la seva cua. Així és que va decidir seguir-les, continuant a peu, el camí que li indicaven. Va caminar tota la nit i ja de matinada, quan l’estrella que tenia sobre el front començava a aixecar-se per damunt l’horitzó, donant pas un cel tot rosat, va desplomar-se damunt un clap de sorra fina i tèbia. I allí es va adormir per espai de diverses hores.<br />
<br />
Quan es va despertar es va trobar a la vora del mar i aquell clap de sorra era el naixement d’una platja. Ella no havia vist mai el mar i tota aquella extensió immensa d’aigua en moviment li va semblar un autèntic prodigi. L’aigua era blava com el cel, i es movia, i les onades anaven a espetegar sobre la sorra, allargassant el seu moviment fins a desaparèixer tornant enrera. Li va semblar meravellós l’aire del mar, la brisa càlida i humida, els colors que no havia descobert fins aquell moment i de cop i volta, novament, va sentir al seu cor una mica d’esperança. De fet, tenint en compte la mida del seu cor, una gran esperança. Així és que cansada i encara una mica atordida, es va ajeure a la platja, amb les llargues potes del davant a dos metres d’ella, a esperar què passaria a partir d’aquell moment. La resposta no va trigar massa en presentar-se.<br />
<br />
La girafa estrellada contemplava extasiada el moviment del mar quan de cop i volta, el clapoteig es va fer més intens, més fort i més viu. Les onades ja no eren només les onades sinó que algú o alguna cosa les impulsava obligant-les a anar més de pressa. La girafa va posar els sentits alerta, va obrir els seus ullassos humits i de cop i volta, va veure una criatura que sortint de l’aigua, donava una tombarella a l’aire i tornava a enfonsar-se en la blavor del mar. Aliè a qualsevol mirada furtiva, aquell ésser hi tornava una vegada i una altra i com més ho repetia, més semblava divertir-se. Iuhu!, ole, ole! I hi tornava i el mar se li feia petit de tant i tant amunt com saltava. Era un dofí, molt jove, molt lluent, molt platejat i amb molta ganes de jocs i gresca.<br />
<br />
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEginEn_NSZqYxtl5ukxIJcNLB0pNhOqNWtOA8DrzAKR1NhKnlGoytbKx7FSzzLr9TX7OphITuik9KPzEOPbhWXrb3K18Q7xakMHFVEoNiVDokBQlxV3ZJb7cx8RIute6E63TwJm-l4UsPUB/s1600/Dolphin.jpg"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5634386062767097746" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEginEn_NSZqYxtl5ukxIJcNLB0pNhOqNWtOA8DrzAKR1NhKnlGoytbKx7FSzzLr9TX7OphITuik9KPzEOPbhWXrb3K18Q7xakMHFVEoNiVDokBQlxV3ZJb7cx8RIute6E63TwJm-l4UsPUB/s400/Dolphin.jpg" style="cursor: hand; float: left; height: 396px; margin: 0px 10px 10px 0px; width: 449px;" /></a><br />
<br />
De cop i volta el dofí va veure a la girafa. Caram, mai havia vist abans una bèstia com aquella, tal llarga, tan alta, tan prima i al mateix temps tan trista i tan perduda.<br />
<br />
I doncs? Va dir-li el dofí dirigint-se a la girafa. Ella s’havia aixecat per veure’l millor i el contemplava amb cara d’estupefacció. I doncs, què? Li va respondre la girafa. Que què ets i què hi fas aquí, tota sola? Sóc una girafa, he vingut caminant i estic aquí sola perquè les companyes girafes no em volen. No em volen perquè em diuen que sóc estranya, que tinc estrelles a l’esquena i a la panxa. El dofí se la va ben mirar des de l’aigua i de seguida li va caure simàtica. Jo sóc un dofí, visc dins l’aigua i em passo el dia jugant amb les onades. Vols que siguem amics? I tant, va respondre contenta la girafa. Ara bé, se’ns planteja un problema, perquè tu no pots viure fora de l’aigua i jo no puc viure-hi a dintre, que m’ofegaria… I a més, espantaries a la gent d’aquí, va respondre enfotent-se el dofí. Però no pateixis, no passa res. Podem quedar si vols, cada dia, a l’hora de dinar. Jo vindré fins a la platja i mentre dinem, ens explicarem coses. Tu m’explicaràs coses de la selva i jo te les explicaré del mar. Tenim tant per contar-nos i tant per aprendre l’un de l’altre… ja ho veuràs, serà meravellós, perquè mai ens ho tindrem tot dit i sempre hi haurà nous temes de conversa. I serem amics per sempre, veient-nos només, a l’hora de dinar.<br />
<br />
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiSdeQQQlbbytdCu6raeOHHthpmkq_2ACBN-xFa_Qv3v-pBHe2V2BpNvL-iZZqV66WpnRjtK-CihdipW9xLbtbSWBorJn0fAYsQdwgFCW_VKN_LHZOLoCOiXC9jH9sRhQL5LLvMVBCKfmgQ/s1600/jgirafa+i+dof%25C3%25AD.jpg"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5634386556005872850" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiSdeQQQlbbytdCu6raeOHHthpmkq_2ACBN-xFa_Qv3v-pBHe2V2BpNvL-iZZqV66WpnRjtK-CihdipW9xLbtbSWBorJn0fAYsQdwgFCW_VKN_LHZOLoCOiXC9jH9sRhQL5LLvMVBCKfmgQ/s400/jgirafa+i+dof%25C3%25AD.jpg" style="cursor: hand; float: left; height: 406px; margin: 0px 10px 10px 0px; width: 447px;" /></a><br />
<br />
La girafa es va posar molt i molt contenta. Va fer de la platja casa seva i cada dia anava fins al bosc proper per recollir amb la llengua el seu menjar, que creixia dalt dels arbres propers i allí també, va descobrir que li agradava molt la mel, que extreia amb grans llepades d’un rusc d’abelles proper. El dofí també feia cap a la platja, cada dia a la mateixa hora, amb una bona provisió de plàncton i petits peixets que li servien d’àpat. Els dinars així es van fer molt amens, molt agradables, i es van repetir dia a dia durant tots els dies de la seva vida. A la fi, ja molt vells, tant la girafa com el dofí van acabar per tenir-s’ho tot explicat i va ser aleshores quan van decidir tots dos, emprendre el camí constel·lat que dibuixava l’esquena de la girafa i tot fent una divertida carrera, es van perdre tots dos junts per l’espai i es remoreja que encara ara, les nits molt serenes, tots dos segueixen explicant-se històries divertides i curioses, a l’hora de dinar. I així serà, mentre perdurin les estrelles.<br />
<br />
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjz0eJiawZ_mxGqOBo8YlfQGX305fmzviOY4AWo_8FW4Sxr41tr9L28LxXDvr43SusDO_ypRyp9gzD2WXA097V0W3rqmMXe8CosJbmokXsSOFZv31EukbY3f1OYRVgQ_V0I-TI7ZsODrdVU/s1600/jirafa.jpg"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5634386359349090002" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjz0eJiawZ_mxGqOBo8YlfQGX305fmzviOY4AWo_8FW4Sxr41tr9L28LxXDvr43SusDO_ypRyp9gzD2WXA097V0W3rqmMXe8CosJbmokXsSOFZv31EukbY3f1OYRVgQ_V0I-TI7ZsODrdVU/s400/jirafa.jpg" style="cursor: hand; float: left; height: 253px; margin: 0px 10px 10px 0px; width: 240px;" /></a><br />
<br />
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgs-UuHJagY6DwrzTmsQKAJKMdbFHtLoRt6400ZklNV86iP2WmmVZgw0G2OCuffe8bgxiz4ULPX4KtUPLEj76BAzC9v2mToBtNiai4WcjeibdNlpMjRvvVRpHd0D2iAmVaoURIty48xZq9E/s1600/delfin.jpg"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5634386356814915698" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgs-UuHJagY6DwrzTmsQKAJKMdbFHtLoRt6400ZklNV86iP2WmmVZgw0G2OCuffe8bgxiz4ULPX4KtUPLEj76BAzC9v2mToBtNiai4WcjeibdNlpMjRvvVRpHd0D2iAmVaoURIty48xZq9E/s400/delfin.jpg" style="cursor: hand; float: left; height: 180px; margin: 0px 10px 10px 0px; width: 240px;" /></a> </div>
Roser Pros-Rocahttp://www.blogger.com/profile/07285588142785343260noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6409289769102978725.post-23084989422621431902011-07-27T03:36:00.000-07:002011-07-27T03:43:25.961-07:00EL BRUIXOT I LA GRANOTA<div align="justify">BRUIXOT – CAMÍ – HIVERN – GRANOTA – OBSERVAR ESTRELLES – MAL GENI – COMPRANT JOGUINES – PARLAR AMB ELS NÚVOLS – APRENENT A CUINAR </div><br /><br /><div align="justify"></div><br /><div align="justify"></div><br /><div align="justify"><br /><br /><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhvoNdahoBx1NzkDpz6nKzkll5EmheUJwms5wZ3KKhHsZs1zL2Fw2u4zXnuJEIol8HZ3QBpAqctXZifMJmvixx7JKK57G-njmg_enoPMl_CkejMKwR6LJDjVpOMURDetqJluAq5bTxZj2hV/s1600/bruixot.jpg"><img style="MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 294px; FLOAT: left; HEIGHT: 400px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5633979896653760946" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhvoNdahoBx1NzkDpz6nKzkll5EmheUJwms5wZ3KKhHsZs1zL2Fw2u4zXnuJEIol8HZ3QBpAqctXZifMJmvixx7JKK57G-njmg_enoPMl_CkejMKwR6LJDjVpOMURDetqJluAq5bTxZj2hV/s400/bruixot.jpg" /></a><br /><br />Aquesta és la singular història d’un bruixot. Ja ho sé, ja ho sé… cada cop que pensem en un bruixot ens ve al cap la imatge típica i tòpica d’un home vell, amb ulleretes rodones muntades sobre el nas, vestit amb àmplies robes blaves i constel·lades, que porta sobre el cap un barret cònic acabat en punxa. És a dir, ens ve al cap la imatge del mag Merlí. És ben bé així com el tenim pensat i com el veiem clarament. Però el bruixot d’aquesta història no era afable com en Merlí, no era extrovertit, ni simpàticament despistat com la majoria de mags, que tenen el cap a la lluna. I a més d’entrada, el personatge d’aquesta història no era un mag, sinó un bruixot i la diferència entre un i altre és fonamental: els mags practicaven la màgia, posaven en joc totes les peces de l’atzar per aconseguir il·lusió i en canvi el bruixot, convocava a diari les forces obscures de l’infern per aconseguir objectius infames a través de la bruixeria. La concentració de tot aquest mal damunt del vell bruixot l’havia convertit en el que era: un home molt vell, d’aspecte terrible, que vivia sol dalt d’una torre encara dempeus, al damunt d’un castell de pedra derruït. Des d’aquesta torre convocava els vents, feia esclatar les tempestes i els llamps i els trons l’obeïen. Era, en definitiva, un bruixot, el qual, sentia plaer envoltant-se de coses horribles com potes d’aranya en escabetx, panxes de gripau en vinagre, serps adobades i mosques seques, ingredients que utilitzava en l’execució de les seves bruixeries i que resultaven els ingredients bàsics dels seus beuratges.<br /><br />Què es podria dir a favor del bruixot? Doncs que era un home molt vell, que havia viscut moltes històries i precisament per la seva llarguíssima edat, era un home molt savi. Ara bé, era una bona persona? Doncs probablement, si ens prenguessim la molèstia de formular aquesta qüestió a les persones que més el coneixien, aquestes haurien dit d’ell que, sense ser el que d’una forma irrevocable i completament segura s’entén per una mala persona, tampoc era una persona bona del tot, sobretot i especialment quan el perdia el seu mal caràcter. A la mínima de canvi el bruixot s’enfadava, renegava, llençava per la boca gripaus i feristeles i atemoria a tothom amb els seus crits desmesurats, nascuts de la seva poca paciència i el seu perpetu mal humor.<br /><br />Ara bé, aquest bruixot d’ossos antics i ràbia rebullida, no sempre havia sigut així i de fet, quan va començar la seva carrera, no era pas un bruixot, sinó un mag, que havia nascut amb una especial traça per la màgia i al qual, els seus mestres havien conduït pels rectes camins de la saviesa. Però de la mateixa manera que havia nascut dotat per a l’observació del cel, la contemplació del lent surar dels planetes i la interpretació de la posició i el moviment de les estrelles, també havia nascut amb la llavor del mal geni i la tendència a la ràbia, i aquest fet, que hauria pogut quedar només en una pura anècdota al llarg de la seva vida, es va convertir en una de les seves senyes d’identitat més virulentes: com més gran es feia més mala bava tenia i com més mala bava tenia, més temor despertava entre la gent amb qui tractava, fins que finalment, va acabar per no tractar a ningú i a viure en solitud a la seva torre. En definitiva, al llarg dels anys de la seva vida, mentre veia passar davant seu les edats de la terra, va deixar de ser un mag per convertir-se en un bruixot. Ell ni se’n va adonar. Més aviat al contrari, cada cop es trobava més i més a gust en aquest embolcall de malícia que el protegia de les mirades d’altres i l’aïllava cada cop més profundament en el seu món.<br /><br />En una certa ocasió, el bruixot va barrejar dins una olla immensa que va col·locar sobre el foc, una barreja incerta de pedra de llamp, cua de llangardaix, bava de cargol, moc de drac i cames d’eruga. Ho va remenar bé dins l’olla juntament amb un bon raig d’oli. La barreja va començar a fer una massa espessa i viscosa, primer negre, després marró, després grisa i cada cop més blanquinosa que a mesura que s’anava escalfant i arrencava el bull, amenaçava amb més força en esclatar, potser en sortir volant. I així va ser: va ser tan forta la barreja, tan imprevisibles les seves conseqüències, tanta energia va arribar a acumular, que davant els ulls astorats del propi bruixot, la barreja va sortir disparada de l’olla, rebent com un llamp, en direcció cap al cel, volant cap als núvols amb els quals es va confondre. Els núvols es van ennegrir, es van engreixar i finalment, van anar desintegrant-se, caient sobre la terra en forma d’una gran nevada que va fer que la gent es tanqués a casa per fugir del torb. De mica en mica, però, la fúria desfermada de la tempesta de neu fora de temporada, es va anar calmant i el vent ja no bufava. Però la neu seguia caient sobre la terra, deixant un mantell blanc, esponjós i glaçat sobre tots els indrets del món.<br /><br />El bruixot, satisfet de la seva obra, va baixar les escales de la torre i en arribar al terra, va decidir sortir a veure què passava sobre el món. Va posar-se la seva capa estripassada, el seu barret de punxa doblegada i recolzant-se sobre el bastó de fusta d’atzavara, va posar els peus a terra, fora de la torre, per primer cop en molts anys. El primer buf del vent li va col·lapsar els pulmons i el va obligar a xuclar pel nas, l’aire glaçat de la nevada. Els seus peus es van enfonsar amb un cruixit en la neu nova acabada de caure. La sensació li va agradar i va decidir emprendre el camí.<br /><br />La neu seguia cobrint el terra, pintant el paisatge dels colors d’aquell hivern, maleït, inesperat i fora de temporada. El fred era intens i tot i que era migdia, el sol no es veia, cobert per una capa espessa de núvols que, a l’alçada de l’horitzó, es confonien amb la blancor del terra i semblava que la neu no s’havia d’acabar mai. Els núvols cantaven himnes guerrers i quan el bruixot els va preguntar si encara tenien molta força, els núvols van respondre que tota la força i l’empenta que la màgia negra encomana, fins i tot a uns núvols tan blancs. El bruixot contemplava amb ulls astorats i posat seriós i satisfet, la seva obra, que no deixava de ser una malifeta més, produïda en el moment en el qual, les hortes haurien florit i els camps estaven acabats de sembrar. Quina malura per la gent!, i quin goig per al bruixot!.<br /><br /></div><br /><br /><br /><br /><div align="justify"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiLrhu_8xjFd4oadL1UOJVuiNpDoUoMHGkvzZ8ffx97gTI5lUoxB1CJRtTcJWwEg8YxrHRObJuOzQmMB56Yt05swd-xyWVnOPIVhdhjTptJ63k0bCl157YHgl3S12wVXRH-pkimg04VuXbH/s1600/rana+invierno"><img style="MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 320px; FLOAT: left; HEIGHT: 214px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5633979896940560130" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiLrhu_8xjFd4oadL1UOJVuiNpDoUoMHGkvzZ8ffx97gTI5lUoxB1CJRtTcJWwEg8YxrHRObJuOzQmMB56Yt05swd-xyWVnOPIVhdhjTptJ63k0bCl157YHgl3S12wVXRH-pkimg04VuXbH/s400/rana+invierno" /></a><br /><br /><br />De cop i volta, el bruixot va escoltar enmig del silenci tou de la nevada, un soroll gens familiar i per això mateix, ben estrany. Es tractava d’un croac-croac agònic, ofegat, que arribava del fons del camí, de sota la neu. El bruixot va apartar la neu del punt mateix del qual sorgia aquell so i va trobar, en el forat fet per les seves mans, una granota de panxa enlaire, a la qual, la nevada havia enxampat fent camí cap al seu estany. Estava freda, mig morta, però encara amb prou forces per cridar l’atenció del bruixot amb el seu raucar congelat. El bruixot la va prendre entre les mans, no pas delicadament mereix qualsevol bèstia ferida, sinó amb la força d’algú gens sentimental que no tem fer més mal del que ja ha fet. La granota es va esglaiar i en veure el bruixot, va desmaiar-se. Aquest la va agafar per una anca i se la va posar a la butxaca pensant que quan arribés a la seva torre, la granota seria un altre ingredient dels seus beuratges i metzines.<br /><br />Quan va arribar a la torre, però, el bruixot va trobar a la granota ben viva. L’escalfor del seu cos havia, sense voler-ho, recuperat i reconfortat a la granota, que ara se’l mirava amb ulls plens de tristesa, des de la taula de verins del bruixot. Quan aquest estava a punt de clavar-li la tisorada mortal, la granota va raucar amb pena i llàstima i mirant directament els ulls del bruixot va demanar-li amb la mirada que la deixés viure, que la deixés lliure, que la deixés anar.<br /><br />De cop i volta, una onada d’una sensació que el bruixot no reconeixia, va aturar la mà que portava la tisora i sobtadament i per sorpresa, es va veure incapaç d’acabar amb la granota. Ella li va parlar molt suaument, molt tristament i amb molta tristesa. Li va dir: “No em matis, bruixot, no em matis. Si jo moro moren amb mi les meves esperances i tot i que el món només perdrà una granota, tu acumularàs una altra malifeta en la llarga llista de les teves ofenses. No em matis, si et plau, no em matis. Si em deixes viure, ja ho veuràs, no tornaràs a estar sol perquè jo t’acompanyaré. Podràs, si vols, domesticar-me, posar-me un nom, i sabràs que sóc al teu costat quan et calgui. La meva vida és a les teves mans i encara que només sóc una granota, sóc molt jove per deixar de viure”. I va llençar una llàgrima dels seus ulls sortits… i aquella llàgrima contenia tanta pena, i tant d’amor a la vida, i tantes ganes de viure, que el bruixot no va veure’s amb cor de continuar el seu acte. Va abaixar lentament la mà de la tisorada i va pensar que tant de mal no li servia, a ell mateix, per a res. I de fet, va caure en el compte que no hi ha una manera més estúpida d’actuar que fer mal sense treure’n res a canvi. Va ser la misericòrdia, però, la que va aturar la seva mà i aquesta era per al bruixot una sensació nova, que naixia del seu cor encara no del tot assecat i que va sentir rebrotar com una flor a la primavera. Va aixecar la granota amb la seva mà fins a posar-se-la a l’alçada del nas i li va dir: “Està bé, m’has fet llàstima, m’has tocat el cor i per això viuràs. Però… hauràs d’aprendre a cuinar. Fa massa temps que només menjo porqueries”. La granota es va alegrar, va fer un somriure d’una punta a l’altra de galta i va allargar la pota dreta davantera al bruixot tot dient-li: “Està bé, fem el tracte”. El bruixot va estrènyer amb la seva mà la pota que la granota li oferia i el pacte va quedar segellat.<br /><br />A partir d’aquell moment, la granota i el bruixot van viure junts. Quan el bruixot tramava i inventava noves malifetes i maldats, la granota li deia a cau d’orella que no havia de fer-ho i li explicava com d’agradable era allò que amb lo qual el bruixot volia acabar, removent així la consciència del bruixot, convertint-lo cada cop més en el mag que al principi de la seva vida era. La granota, per descomptat, va aprendre a cuinar i preparava per al mag menges saboroses que posaven al mag de bon humor: pastissos de melmelada de ruibarbre calent, confitura de flors de saüc amb canyella, batuts de canya de sucre i xocolata perfumada amb bitxo picant i pebre dolç. Tots aquests plats van anar endolcint el mal caràcter del mag, deixant enrera l’agror del seu mal geni, fins a convertir-lo en el mag bo i savi, que havia deixat de ser en algun moment de la seva vida.<br /><br />Ara la gent se l’estimava perquè amb els seus encanteris convocava a la màgia i afavoria les collites, ajudava amb les seves tisanes que els nens creixessin forts, sans i intel·ligents, i ajudava als grans a arribar al final de les seves vides amb calma. De ser un bruixot temut i odiat es va convertir en un home savi i respectat que fabricava joguinetes i observava les estrelles amb ulls atents. Trobar a la granota enmig del camí gelat va ser la seva sort i aquella petita bestiola es va convertir en la seva més gran fortuna: es va convertir, sobretot, en la seva amiga. I no hi ha res més important que tenir bons amics i bons aliats. I una mica de sort que ens acompanyi.<br /><br /><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgZK-z7-LMmoa4W2V33rZ_ivUs187CIb3ZSwGtgeAlsuvN8pwqAIhlQe1ZWlFa1uxDZF4-w-9w3TGBf8i1O72Jtr5uqiy-mFgHH0GUEuLOlHMTF67eHttASD9ybNf2k7Fr7Fi426w3vwoYQ/s1600/lluvia-20de-20estrellas.jpg"><img style="MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 400px; FLOAT: left; HEIGHT: 267px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5633979898594955282" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgZK-z7-LMmoa4W2V33rZ_ivUs187CIb3ZSwGtgeAlsuvN8pwqAIhlQe1ZWlFa1uxDZF4-w-9w3TGBf8i1O72Jtr5uqiy-mFgHH0GUEuLOlHMTF67eHttASD9ybNf2k7Fr7Fi426w3vwoYQ/s400/lluvia-20de-20estrellas.jpg" /></a><br /><br /><br /><br /><br /><br /></div><br /><br /><br /><br /><div align="justify"><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /></div><br /><br /><br /><br /><div align="justify"></div>Roser Pros-Rocahttp://www.blogger.com/profile/07285588142785343260noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6409289769102978725.post-21034973300922557912011-07-27T03:22:00.001-07:002012-12-18T02:36:08.396-08:00Roser Pros-Rocahttp://www.blogger.com/profile/07285588142785343260noreply@blogger.com0